La destrucció del Temple
Fa 1937 anys i mig, el curs de la vida jueva canvià per complet amb la destrucció del Segon Temple de Jerusalem. El canvi fou tan gran que, quasi dos mil anys més tard, ens resulta molt difícil comprendre com era la vida jueva en temps del Temple.
Tanmateix, el pès i la influència que tenien aquestes tres visites en la vida del Poble era tan gran que marcava son tarannà convertint-lo en el centre de la seva existència. Ja se sap que les sinagogues ja existien en temps del Temple, però tenien altre funció, com es pot veure a la làpida trobada a la ciutat vella de Jerusalem, la làpida de Teodot, ja que només era per estudiar-hi la Llei i fer-hi les lectures setmanals de la Torà. Encara així, el Temple era el lloc on es reunia diàriament el Gran Tribunal, el Sanedrí, per tal de solucionar les questions legals, fiscals i teològiques.
El Sanedrí, mentres seia a la Cambra de "Gazit", i després de dur a terme els debats i votacions adequats, es considerava infalible pel fet d'estar ubicat a l'àrea del Temple.
Quaranta anys abans de la destrucció del Temple, el Tribunal fou traslladat a un altre lloc, fins que arribà a la ciutat litoral de Yavné, i més tard a Galilea.
El dubte del Savi
El Tractat talmúdic de Brakhot (pàg 28) relata que quan estava a punt de morir Rabban Yohanan ben Zakkai, els seus alumnes van veure que plorava.
Quan li pregutaren per la causa d'aquells plors els digué: "tenc dos camins al davant; un que va al Jardí d'Éden i l'altre que va al Gehenna, i no sé per quin dels dos em porten..."
Tots els intèrprets es pregunten com és possible que un dels majors rabins del judaisme es faci aquesta pregunta.
Una possible resposta és que, per la seva gran modèstia, es posava en el lloc de les persones més senzilles, minvant el valor de les seves virtuts i exagerant el de les seves faltes.
Tenguent en compte la gran crisi que sofrí el Poble d'Israel amb la destrucció del Temple i el paper que hi prengué Rabban Yohanan, crec que el dubte raïa en la decisió que prengué durant el setge de Jerusalem.
Rabban Yohanan li explicà que el Temple pot caure només en mans d'un rei.
Efectivament, durant l'entrevista li comunicaren a Vespasià que Nerò s'havia suïcidat, i el comandant viatjà ràpidament a Roma on començà la Guerra dels Quatre Emperadors que acabà amb la proclamació de Vespasià com Emperador.
L'últim favor
De totes maneres, abans de partir, atorgà Vespasià un favor a Rabban Yohanan.
Aquest dubtà si li convenia demanar que no destruís Jerusalem, ja que d'aquesta manera podia preder-ho tot. Decidí demanar el favor de salvar el Sanedrí, que havia estat traslladat a Yavné, cosa que li fou concedida.
El pes del Judaisme recaigué a partir d'aquell moment en els Savis de Yavne i no en el Sacerdots de Jerusalem que ja eren morts. Rabban Yohanan reconstruí el Judaisme, per una banda possibilitant la vida jueva sense el Temple, i per l'altra banda posant el Record del Temple en els moments, trivials o fonamentals, de la vida jueva.
Després de dos mil anys, el Judaisme té temps per preparar-se pel nou canvi, ja que tots esperam la Recostrucció del Temple, amb unes característiques que segurament seran molt diferents de les que tenien els dos anteriors.
Totes les dilacions i les demores que tenim actualment, polítiques i socials, ens permeten preparar-nos intel∙lectualment i espiritual per aquest gran canvi que haurem de passar.
La lectura de les porcions setmanals de Trumà i Teçavé són indispensables per començar el trajecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada