Redreçar el Dret

Comentari a la paraixà de mixpatim (Èxode 21:1 – 24:18)

Els déus del jutjat

Una de les expressions més estranyes, a mon parer, és la que la Torà empra per designar els jutges, al capítol 22 del Llibre de l'Èxode. Tant és així que alguns traductors cristians l'han deixat amb el significat "normal".

Vegem: La Torà parla d'una persona que ha confiat objectes o diners per a guardar en mans d'altre. La Torà parla del cas en què l'objecte o els diners han desaparegut i creuen que han estat robats, però no troben el lladre. Aleshores, l'amo de la casa on es guardava l'objecte es presenta davant els jutges per declarar si ha posat la mà en l'obra del proïsme. (Èxode 22 6-7).

El problema és que el mot "jutges" no és el normal "xoftim", que es pot trobar a altres indrets, sinó el d'"elohim", que normalment està reservat a 'déus', tant si es refereix al Creador com si es refereix als ídols.

L'expressió torna repetir-se dues vegades al verset 8, després d'haver sortit ja al cap. 21:6.

Com he dit ja, els traductors cristians deixen el sentit "normal" de Déu, o sia, que l'acusat es presenta davant el Creador per declarar...

Consagració del Nom

Els escribes són els encarregats d'escriure la Torà damunt làmines de pergamí i segons la tradició trimilenària jueva. Quan comencen a escriure el primer verset ja diuen que el consagren per a Torà, i cada vegada que escriuen el Nom del Totpoderós (el Tetragramma) o el mot "Déu", tornen consagrar l'escriptura d'aquell mot. En cas de no fer-ho, es considera que tot el Llibre de la Torà està desqualificat, i no es pot fer servir.

I heus ací que en aquests tres versets no ha de consagrar-se en nom del Creador, ja que només es tracta dels jutges.

El que tenen d'especial aquests jutges per a donar-los aquest nom és que en el moment en què seuen a la Tribuna de Justícia reben una potestat que els permet decidir a favor o en contra de l'acusat, fins el punt de poder decidir sobre la seva pròpia vida. Una potestat d'aquest caire és "divina". És divina en el sentit que la responsabilitat que recau sobre les seves espatlles és tremenda. És divina en el sentit que, si, com diuen els traductors, l'acusat es presenta davant el Totpoderós per declarar. I que no es pensi ningú que el judici és una senzilla funció destinada a restablir l'ordre; ben al contrari, els jutges estan en funció de representants del Creador.

Ja tres capítols abans, quan el sogre de Moixé li fa la proposició d'elegir jutges, aquest li havia explicat la particularitat del judici segons el concepte jueu: «És que la gent ve a mi per consultar D-éu. Sempre que tenen un plet acuden a mi. Jo llavors sentenciï entre l'un i l'altre i els enseny els estatuts de D-éu i les seves lleis» (Èx. 18:15-16).

Vol dir que quan hi ha una discusió entre dos homes i cadascú d'ells està convençut de tenir la raó, vénen a consultat el jutge per aclarir quina és la voluntat del Creador en un cas així, "ve a mi per consultar D-éu". El jutge és el representat de la Voluntat del Creador, i la potestat que té és la Divina.

Ús i abús

Això ho han sabut aprofitar més que bé els jutges de totes les èpoques i de tots els pobles, qui més, qui manco. El representant del Totpoderós s'autoconsidera totpoderós a si mateix, amb potestat infinita i indiscutible de fer tot el que li ve o li convé. I torç el Dret.

Aquest conflicte ha donat tela a molts de capítols en els llibres dels Profetes, que amonesten els jutges i els amenacen amb càstigs molt severs per haver profanat la funció i la confiança que els han delegat. No tan sols pel desordre que han establert, pel frau i el robatori, per haver aprofitat el càrrec per fer-se rics, sinó, principalment, per haver profanat la representació divina en el tribunal que estava depositada en ells.

Homes valents

Quan el sogre de Moixé li fa la proposició, li diu que ha de trobar "homes valents, temorosos del Senyor, homes veraços, que odien la cobdícia" (Èx. 18:21).

La gent pregunta: per què 'valents'? No seria millor posar el 'temor del Senyor' com primera condició?

La tasca no és gens senzilla, tant pels electors com pels elegits. La galeria política, com la del Dret, està plena de gent convençuda de ser la més apta pel càrrec. Jo crec que la frustració no és tan sols dels electors, que descobreixen de bell nou que els elegits no són tan bons com deien o com ens pensàvem. Crec que moltes de les persones que començaren aquestes carreres, ho feren per complir un somni positiu, una il∙lusió que havien sentit, de canviar el món, de fer-lo molt millor. I quan arriben a la posició que els permet fer els canvis, es senten molt frustrats veient que estan encadenats a les "normes" establertes, que els són tan favorables... i que estan tan lluny dels ideals! Per això són necessaris "homes valents"! valents per fer el canvi, valents per mantenir l'il∙lusió i els ideals que els van empènyer quan eren joves i poder redreçar el Dret!