Pedagogia opcional

Comentari a la paraixà de Bó (Èxode 10:1 – 13:16)

Progressió

Un dels aspectes menys simpàtics de la Sortida d'Egipte és, segurament, el de les deu plagues que reberen els egipcis.

En primer lloc, podríem dir que el Creador podria trobar camins menys violents per treure els Fills d'Israel de l'Egipte. Com és possible que la Paraula del Creador no sigui a bastament convincent com per causar que el Faraó deixi partir el Poble? I si no, al manco acabar amb l'assumpte com més breument possible: una plaga i prou! Tanmateix, ja des del primer moment en què li dóna les instruccions a Moixé, ja li diu que ha d'avisar el Faraó que si no els deixa partir, matarà el seu primogènit. Que li doni aquest càstig i prou.

De totes maneres, el Creador avisa el seu missatger Moixé que no serà gens fàcil convèncer el Faraó, ja que Ell està interessat en "multiplicar els prodigis i les meravelles al país d'Egipte".

Aquest principi de fer les coses a poc a poc, gradualment, l'hem après ja en el primer capítol de la Torà, quan el Creador "necessita" sis dies per completar la Creació. Hi ha un procés de gradació a priori en tota l'Obra Divina, de manera que l'home hi pugui participar d'una manera conscient i voluntària. Els "bots" intel∙lectuals en què l'home es troba en una posició que no ha treballat per tal d'aconseguir-la, segurament li causaran una caiguda més que un avanç.

De tres en tres

Els Savis agrupen les deu plagues en tres grups de tres plagues cadascun, deixant la dels Primogènits independent.

Cadascun d'aquests tres grups de plagues segueix un mateix ordre: la primera plaga de cada grup comença amb "la presència" de Moixé davant el Faraó. La segona comença amb l'ordre d'"anar" al Faraó, i la tercera és un atac sense avís. Així es repeteix tres vegades.

El primer grup està destinat a fer conèixer l'existència del Creador. A la primera trobada de Moixé amb el Faraó, aquest s'excusa diguent que "no coneix" el Creador. Tenia una enciclopèdia amb els noms i els atributs de tots els déus existents i per existir, però no hi trobava el Tetragramma del Nom del Creador que Moixé li anunciava. Aquestes tres primeres plagues venien a "ensenyar-li" que el Creador existeix. Així ho podem llegir als versets 7:17 i 8:6. A la tercera plaga, els mags reconeixen que és "el dit Diví", i no un conjur màgic.

Però encara podríem pensar, com efectivament pensaven els filòsefs grecs, que el Creador feu el món rodó per tal que pogués rodar tranquil∙lament sense preocupar-se'n més. Aquí vé el segon grup de plagues, destinat a demostrar que el Creador roman present dins la Creació, interessat en el que s'hi desenvolupa. "Així sabràs que jo, el Totpoderós, som al mig de la Terra" (8:18). En aquest grup podem veure una nova intenció, la de mostrar que el Creador fa distinció entre els egipcis i els Fills d'Israel (id. id. i 9:4).

I encara el Faraó pot declarar que la Presència Divina en el Món encara no significa que hi hagi cap intervenció en el que s'esdevé. Hi ha unes lleis còsmiques immutables, que no distingeixen entre "els bons i els dolents", i no hi ha cap Força ni cap Entitat que pugui modoficar aquestes lleis a favor d'un o en contra de l'altre. El tercer grup de plagues està destinat a demostrar que el Totpoderós pot actuar dins la trama de les constants universals. "A fi que sàpigues que no hi ha com jo a tota la terra" (9:14).

Plagues pedagògiques

Les plagues no estaven destinades tan sols pels obstinats egipcis, sinó també, o principalment, pels Israelites, per tal d'ensenyar-los aquests mateixos principis de fe. "Vés a trobar el Faraó, que els he fets obstinar, a ell i els seus cortesans, a fi d'obrar enmig d'ells els meus prodigis. Així podràs contar als teus fills i als teus néts com m'he burlat dels egipcis i els prodigis que he obrat enmig d'ells, i sabreu que jo som el Totpoderós" (10: 1-2).

Parlant de la plaga del calabruix (calamarsa), els Savis diuen que els trons espantaven tant els egipcis com els israelites. Tant és així que els Savis sublimen la por instintiva que els trons ens causen, a condició que sapiguem "orientar-la" al Totpoderós i no a les Forces Naturals, ja que el Temor, o el Respecte, al Creador, que no minva en absolut l'Amor a Ell, és una de les premisses indispensables per poder servir-lo correctament.

El Manament anual de relatar la Sortida d'Egipte la Vespra de Péssah (Pasqua), està destinat a emfatitzar totes aquestes ensenyances als cors dels infants jueus que les escolten reiteradament durant el Séder. L'obligació dels pares, principalment en aquesta nit, és la d'inculcar aquests principis de fe que són la base de la nostra vida espiritual.

La particular elecció entre el que està dispost a aprendre el missatge "teorèticament" i el que no el vol aprendre més que "de viu en viu" sofrint les conseqüències de la seva tossudesa, és la diferència entre els egipcis que sofriren les plagues i els Fills d'Israel que els veren de lluny.

L'opció està sempre oberta.