Personalitat coherent

Comentari a la paraixà de Waiaqhél i Pqudé

Taula i Canelobre

Un dels detalls de la construcció del Tabernacle parla del lloc de cadascun dels "mobles" o utensilis que hi havia. Voldria concentrar-me en dos dels mobles, que estan connectats entre si.

Se tracta de la taula i el canelobre.

Damunt la taula hi col•locaven dotze pans àzims durant tota una setmana, de xabbat a xabbat, i els repartien entre els sacerdots que hi servien. A demés hi havia un platet amb encens, que feien cremar damunt l'altar quan retiraven els pans. La taula era feta de fusta d'acàcia recoberta d'or, amb anelles per on hi passaven uns bastons que servien per transportar-la. Tot voltant la post de la taula hi havia com una diadema d'or.

El canalobre tenia set braços. Bé, en realitat en tenia sis, ja que el central és el cos, i en sortien tres braços de cada costat. Cadascun d'ells tenia un llumet, un petit depòsit, on posaven l'oli que havia de cremar tota la nit. El canelobre estava fet tot d'or massís.

Missatge

Els Savis ens ensenyen que cada utensili, a part de la missió que tenia al Tabernacle, està destinat a transmetre un missatge molt més personal, més directe.

La taula és la taula, el lloc on es depositen els menjars, el lloc on hem de seure per consumir-los. No és una analogia o un símbol, és exactament el mateix: una taula. Una taula que està col•locada "davant el Totpoderós".

No és el mateix menjar a la taberna que menjar en el Palau del Rei, en el Tabernacle. La taula del Tabernacle no és una taula especial, és la nostra taula quotidiana.

El Canelobre és el llum de la ciència, del coneixement. La ciència se subdivideix en diferents temes, que ens poden semblar molt diferents: astronomia, medicina, música (no vos embulleu amb les muses gregues). El Canelobre era tot d'una peça, per mostrar la unitat del pensament, la unitat de l'Univers.

Or massís i xapes d'or

Però ens podem fixar en un detall interessant: la taula és de fusta recoberta d'or, mentres que el Canelobre és d'or massís. Els Savis ens diuen que la essència de la persona humana no és la panxa, la possibilitat que té d'alimentar-se, encara que sigui de forma molt sublim i educada.

Això no és més que fusta folrada d'or.

La essència humana resideix en el pensament. Una acció desprovista de raonament, manca el valor d'acció humana. Quan una persona menja d'adormit no se pot dir que sigui ell que estigui menjant: és com si l'alimentassin amb sèrum una persona en coma: és una cosa "que passa" però no podem dir que "ell la fa". El pensament, la voluntat, són els que donen el valor a les accions.

Per tant, aquests pensaments són importantíssims des del punt de vista de la persona. En hebreu, l'arrel del verb "pensar" és idèntica de la d'"important". Podem fixar-nos que els artistes que varen construir el tabernacle eren persones que sabien "pensar", que sabien atorgar a cada utensili la missió corresponent: van fer una taula per tal cosa, i un canelobre per tal altra, per tal que no fossin utensilis "sense missió, que apareixeren del no-res".

Els Savis ens ensenyaren a pronunciar una benedicció abans de cada acció d'importància. La benedicció expressa que aquesta acció té una missió 'divina', una missió sublim, i que no és un fet insignificant.

I pel fet que el pensament sigui tan important, és necessari que sigui tot d'or, de la millor qualitat.

Davant la taula

La Torà diu que el canelobre ha d'estar col•locat davant la taula. El pensament no és una cosa abstracta i desconnectada; el pensament està destinat a dirigir el nostre comportament 'corporal'. Mentres el pensament visqui experiències "individuals" que no pot connectar-les amb la vida pràctica, hi ha perill greu que se converteixi en un esquizofrènic. Igualment, una persona que actua sense la direcció del pensament serà considerada com "bifurcada", "incoherent".

Referint-se a la construcció del Tabernacle, la Torà repeteix la instrucció que ha d'esser 'unificat'.

La missió d'unificar i fer coherent la nostra vida, sembla la més urgent que ens poguéssem proposar.