El diví jutjat

Comentari a la paraixà de mixpatim (Èxode 21:1 – 24:18)

Els déus del jutjat

Una de les expressions més estranyes, a mon parer, és la que la Torà empra per designar els jutges, al capítol 22 del Llibre de l'Èxode. Tant és així que alguns traductors cristians l'han deixat amb el significat "normal".

Vegem: La Torà parla d'una persona que ha confiat objectes o diners per a guardar en mans d'altre. La Torà parla del cas en què l'objecte o els diners han desaparegut i creuen que han estat robats, però no troben el lladre. Aleshores, l'amo de la casa on es guardava l'objecte es presenta davant els jutges per declarar si ha posat la mà en l'obra del proïsme. (Èxode 22 6-7).

El problema és que el mot "jutges" no és el normal "xoftim", que es pot trobar a altres indrets, sinó el d'"elohim", que normalment està reservat a 'déus', tant si es refereix al Creador com si es refereix als ídols.

L'expressió torna repetir-se dues vegades al verset 8.

Com he dit ja, els traductors cristians deixen el sentit "normal" de Déu, o sia, que l'acusat es presenta davant el Creador per declarar...

Consagració del Nom

Els escribes són els encarregats d'escriure la Torà damunt làmines de pergamí i segons la tradició trimilenària jueva. Quan comencen a escriure el primer verset ja diuen que el consagren per a Torà, i cada vegada que escriuen el Nom del Totpoderós (el Tetragramma) o el mot "Déu", tornen consagrar l'escriptura d'aquell mot. En cas de no fer-ho, es considera que tot el Llibre de la Torà està desqualificat, i no es pot fer servir.

I heus ací que en aquests dos versets no ha de consagrar-se en nom del Creador, ja que només es tracta dels jutges.

El que tenen d'especial aquests jutges per a donar-los aquest nom és que en el moment en què seuen a la Tribuna de Justícia reben una potestat que els permet decidir a favor o en contra de l'acusat, fins el punt de poder decidir sobre la seva pròpia vida. Una potestat d'aquest caire és "divina". És divina en el sentit que la responsabilitat que recau sobre les seves espatlles és tremenda. És divina en el sentit que, si, com diuen els traductors, l'acusat es presenta davant el Totpoderós per declarar. I que no es pensi ningú que el judici és una senzilla funció destinada a restablir l'ordre; ben al contrari, els jutges estan en funció de representants del Creador.