Vegetarianisme

Comentari a la paraixà de Nóah (Gèn. VI 9 – XI 32)

Els omnívors

Hi ha una sèrie d'animals, com són els óssos, els porcs, alguns rosegadors, com les rates, ratolins i esquirols, les guineus, molts dels primats, l'estruç, les gavines i les gallines, els corbs i els coloms domèstics, que tenen una propietat especial en comú: són omnívors.

Això significa que són capaços de menjar (quasi) qualsevol cosa. Ja que n'hi ha que són carnívors, que només mengen carn i no li faran cas a la fruita, i n'hi ha que són frugívors (que només mengen fruita), herbívors (menjadors d'herbes), insectívors, detritívors (que s'alimenten de desperdicis, o d'organismes en descomposició), i àdhuc hematòfags (que s'alimenten de sang, com són les famoses anòfels, les caparres, les puces, les sangoneres i els vampirs). Així, doncs, els omnífers són capaços, en teoria, de menjar l'aliment de qualsevol altre grup.
En teoria l'home sembla estar dins el grup dels primats omnívors. No és necessari explicar que la majoria de les persones humanes, i sobretot els xinesos, els tailandesos i alguns francesos, són capaços de menjar tota casta d'animalons, a part de les verdures i les fruites. No tan sols el comte Dràcula s'alimenta de sang: són molts els productes en els què la sang n'és ingredient important, com són les butifarres i les sobrassades. També n'hi ha molts que gusten de menjar la sang frita, i tant les sectes satàniques i els "homes-llops" com els cristians catòlics a la missa (quan converteixen el vi en sang, segons ells diuen) fan servir la sang com ingredient de culte.

L'home vegetarià

Els vegetarians afirmen que no, que l'home no és omnívor sinó vegetarià. I que si avui en dia menja de tot, això va en contra de la seva natura. Altres diran que no, que la natura humana exigeix menjar carn amb l'arròs i la lletuga, i que per tant l'home és omnívor.
I la Torà, què en diu de tot això? On es pot trobar la seva opinió?
Els partidaris dels bistecs segurament citaran els sacrificis que s'oferien al Temple de Jerusalem i que els Cohanim [=Sacerdots], després de cremar-ne part damunt l'Altar, n'havien de menjar tota la resta.
Els vegetarians segurament aportaran els primers versets de la Torà (Gènesi I, 29) que diuen que, quan el Senyor creà l'home li donà "totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters que fan llavor". I en aquest capítol no en diu res de la carn…
Com poden compatir aquests dos texts?
Els Savis expliquen que, efectivament, l'home no fou creat com omnívor sinó com vegetarià. Estava planetjat que menjàs "herbes que fan llavors" i "arbres fruiters". Però el Món és actiu, i l'home està destinat a desenvolupar-lo. I pot passar que, en lloc d'anar cap envant, de vegades fa marxa enrere.

La primera caiguda

El segon capítol explica la primera "caiguda". Quan era al Jardí d'Éden, al Paradís, el Senyor el col•locà allà per cultivar-lo i guardar-lo. I li atorgà els fruits de tots els arbres per menjar, llevat dels fruits de l'Arbre de la Sabiduria del Bé i del Mal. De moment l'home és frugívor = menjador de fruita.
El que té d'especial la fruita d'entre la resta del regne de la Flora, és que l'home el pot fruir sense necessitat d'acalar-se: basta que alci la mà i agafi la fruita, mentres que per menjar la verdura és necessari que "baixi" a l'altura de les herbes.
Efectivament, després del "pecat original", i per demostrar que amb el que havia fet havia davallat del nivell en què havia estat creat, el Senyor li diu que a partir d'aquell moment "menjaràs l'herba de la terra" (Gèn. II, 18). El Midràix diu que quan sentí això, l'home es va commoure profundament: "jo i l'ase hem de menjar de la mateixa pastera?". Quan sentí això, significant un nivell mínim de penediment, el Senyor li digué: "amb la suor del teu front menjaràs el pa" (id. id. 19).
Els Savis donen dos significats, que depenen de l'exegesi de l'Arbre de la Sabiduria del Bé i del Mal. Una interpretació diu que aquest "arbre" era una espiga de blat; hi ha altres interpretacions que diuen que era una figa, un gra de rem… Segons aquestes darreres interpretacions (que no consideren que el blat sigui un "arbre") podem dir que la "rectificació" significava que tanmateix romania amb el decret de menjar "herba de la terra", el blat, però no juntament amb l'ase sinó que després d'una llarga sèrie d'onze treballs [= la suor del teu front] el podia "alçar" i convertir en pa, que ja no és un aliment d'animals. Segons la primera interpretació, que diu que el blat és un "arbre", la "rectificació" significa que, per mor de l'home, el blat "davalla" al nivell d'herba de la terra i l'home el treballa per tal de fer-lo retornar al nivell d'arbre.
Aquí entra el motiu del "pecat de la Terra", ja que en el primer capítol, versets 11-12, el Senyor diu a la Terra que "produeixi la vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit que té llavor a la terra». I fou així. La terra produí la vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit que tenen llavor". El Senyor volia "arbres fruiters", que vol dir que l'arbre mateix és fruita, i no tan sols que produeix fruita = que en podem fruir no tan sols dels resultats (la fruita) sinó també "del camí" (l'arbre). El càstig fou que de la terra en sortirien espines i cards, o que el blat davallàs al nivell d'herba.

La segona caiguda

El final de la paraixà de Breixit, al capítol sisè del Gènesi, ja parla de la decadència del gènere de l'"Homo". La Torà no dóna massa exemples. Però més endavant, dins la paraixà de Nóah (Gèn. Cap. IX, 3) el Senyor permet als supervivents del diluvi que mengin "tot allò que es mou i té vida vos servirà d'aliment, com la verdura…"
Aquest permís, diuen els Savis, prové de la "segona caiguda" en què l'home "havia corromput la seva conducta a la terra" (Gèn. VI, 12). La corrupció consistia en fer mal ús del Món: tudaven els materials (talant arbres "perquè si"), tudaven l'esperma (masturbant-se o fent el coit monosexual o amb animals), tudaven els animals (matant-los per menjar-ne la carn, que ho tenien prohibit, en lloc d'usar-los només pel treball)…
Per tal de corregir aquesta caiguda, el Senyor permet que l'home mengi la carn dels animals, però hi posa condicions. Està prohibit menjar carn d'un animal que encara no és mort, i està prohibit menjar-ne la sang.

Els Sacrificis

Més tard, quan els Fills d'Israel construeixen el Tabernacle i el Temple, la sang de les ofrenes és la part més important del sacrifici, és el moment del perdó, en el moment en què la sang és vessada damunt l'Altar. En realitat, els sacrificis apareixen molt abans del Temple, en temps d'Avraham (Gèn. XII, 7), o abans, en temps de Nóah (Gèn. VIII, 20) i, si voleu, ja en temps dels primers sers humans (Gèn. IV, 4). Però en aquells temps eren tots els sacrificis eren Olà = "holocausts", o sia que els cremaven completament sobre l'Altar, mentres que al Tabernacle apareixen els sacrificis Xlamim = "de comunió", que l'home participa en el consum de la carn de l'ofrena. Menjar la carn se converteix en una "miçvà" – un precepte, un acte positiu.
Després de la destrucció del Temple, diuen els Savis que la taula pren el lloc de l'Altar. Sobretot quan se tracta de l'àpat de Xabbat o de les festivitats. Però també quan una persona se comporta… com una persona, i no com un animal. Quan sap que l'acte de menjar significa transformar els membres del regne de la Flora o de la Fauna en part de la Persona Humana i en fa ús correcte i no els tuda. Quan alça l'aliment al nivell humà i no quan davalla ell al nivell dels animals o de les plantes.

El Futur

Sabem que l'home acabarà rectificant totes les caigudes. No sabem exactament quan serà, ni com. És de suposar que primer serà eliminada la necessitat de menjar carn i més envant acabarem essent frugívors. Però, quan?
Hi ha una gran polèmica sobre el funcionament del Temple en el futur. Hi haurà sacrificis d'animals o no? Els que recolzen la tesi dels sacrificis animals consideren que la rectificació, en què l'home se re-convertirà en vegetarià, serà només després de la reconstrucció del Temple. Els altres diuen que l'home pot arribar al Vegetarianisme per compte propi, abans de la venguda del Messies i de la reconstrucció del Temple.
Segons la primera tesi, no serveix de res ser vegetarià o veganià: tanmateix a les verdures els manquen aminoàcids. Quan arribi el moment adequat ho podrem fer sense problemes. La segona tesi opina que podem fer el camí caminant: hi ha tofu i el seità que ens proveïran dels aminoàcids essencials. És un fet consumat que hi ha milers de vegetarians que viuen bé i per molts d'anys…

La prohibició és al llibre del Deuteronomi, cap. XX, verset 19: "no tudis [els arbres]". I d'aquí s'aprèn a tots els altres materials.