Cal que neixin flors a cada instant

Comentari a la paraixà de Waiecé (Gènesi 28:10 – 32:2)

Somnis

El relat de la paraixà de Waiecé comença amb una imatge surrealista: Ia'qóv jeu en un bres de pedres i somia en escales i en àngels.
Se tracta d'un fugitiu, d'una persona perseguida pel seu germà, a qui ha estafat i que ara el vol matar.
Tot el que té és un bastó a la mà.
I els seus somnis.

Descarrilat

Segons la Tradició jueva, que es bassa principalment en els versets escampats arreu el relat de la vida de Ia'qóv, aquest tenia ja 77 anys quan arribà a ca el seu oncle i futur sogre Lavan.
El text no ho diu. Bé, ho diu, però d'amagat.
Anys més tard, quan el Faraó li pregunta quina edat té, just el moment en què ell arriba a l'Egipte, Ia'qóv li diu que en té 130. En Iossef en tenia 30 quan començà el seu càrrec de virrei, i n'han passat set d'abundància i dos de fam, o sia que ara en té 39. I per tant, Ia'qóv en tenia 91 quan naixé Iossef (130 – 39 = 91). I també sabem que Iossef naixé al final dels catorze anys que Ia'qóv treballà per casar-se amb Rachel (i Leà), per tant podem dir que en tenia 77 quan arribà a Haran.
En el moment en què arriba aquest vellet a casa de Lavan, podríem esperar, com de fet esperava l'amfitrió, que passàs una temporadeta de vacances de franc i després se'n tornàs a ca seva.
Però no. El comportament de Ia'qóv no anava pels rails mundans. Ell n'era el continuador i sustentador d'unes idees, d'uns ideals, que suposaven un outbid, una millor oferta.
El seu oncle el pren per betzol i per descarrilat. És clar.

Fe no és somiar

L'endemà de bon matí, s'aixeca Ia'qóv i surt amb el ramat del seu oncle cap a les millors pastures, alliberats ja del jou que restringia l'ús del pou d'aigua, i poc a poc el converteix en el millor ramat de la comarca.
Al cap d'un mes de feina "de franc", el seu oncle, avergonyit, li diu: "no pel fet de ser familiars has de treballar de franc; digués-me quin és el teu sou". Vol dir, que durant un mes el deixa treballar sense piular.
El nebot vol casar-se amb la pubil∙la. Bé, no amb l'hereva, sinó amb la filla més joveneta. Aquest és el sou que demana. L'oncle espavilat en vol treure profit i el deixa treballar set anys i al cap del temps acordat donar-li gat per llebre. Ho fa, sabent que el nuvi no se n'afluixarà, i farà altres set anys de bon profit per l'hisenda de Lavan.
Efectivament.
No, no és que Ia'qóv sigui tan betzol que no ho entengui. Però ell no lluita amb les mateixes armes. L'estafa i l'engany són armes ultimatives, que s'usen només quan no hi ha més remei, i només per salvar-se d'aquells que les empren com arma bàsica.
Ia'qóv té fe, primerament en ell mateix. Les armes de Ia'qóv són l'espolsar-se la son de bon matí i anar a fer feina. La seva fe no és somiar, sinó vint anys de glaç hivernal, d'insolació estiuenca, d'insomni nocturn...

-tips

El Talmud presenta l'hipòtesi que podríem exigir aquests estàndards de qualsevol obrer llogat a una possessió o masia, així com els hem vists amb Ia'qóv. Però el Talmud diu que el Patriarca obrava segons unes pautes i uns arquetips efectivament outbids. No es pot convertir en estereotip que obligui tota la societat. De totes maneres, si que es pot convertir en una mostra, en un prototip al qual podem (hauríem d')aspirar.
D'aquesta manera el nostre Patriarca vol construir la seva família i el Poble que n'ixi.
Els somnis van convertint-se en realitat; poc a poc, a cada instant, van naixent les flors.
Cal que neixin flors a cada instant. A força de suor i de mal d'esquena i d'arrugues al front i de mans seques i de nits en vetla. I de somnis i d'outbids.
Quan torna a casa, el bastó que era tot el seu cabal s'ha convertit en dos campaments: "Mahanaïm".