L'Ovella Dolly

Comentari a la paraixà de Waiecé (Gènesi 28, 10 – 32, 2)

6LL3

El dia 5 de juliol de 1996 naixia a l'Institut Roslin d'Edimburg, Escòcia, l'ovella 6LL3, millor coneguda com l'Ovella Dolly. El que tenia d'especial era el fet d'esser el primer mamífer clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta.
Els científics escocesos, dirigits pel doctor Ian Wilmut, van transferir el nucli d'una cèl·lula somàtica (d'una gràndula mamària) en un oòcit denucleat que fou fusionat i esdevengut en un embrió. Els científics esperaven poder reproduir animals modificats genèricament per a produir proteïnes terapèutiques en la seva llet.
El mètode de clonació consisteix en aïllar la seqüència d'ADN que se vol clonar i implantar-la en un microorganisme emprat com vector de la clonació (normalment en una bactèria) de manera que quedi com el seu nucleoide. Si s'injecten aquestes bactèries, clonades d'insulina per exemple, a una persona diabètica, podran produir la proteïna d'insulina humana.

ADN

L'àcid desoxiribonucleic (ADN) conté quatre bases nitrogenades: La timina, l'adenina, la guanina y la citosina, i constitueix el material genètic dels organismes juntament amb l'àcid ribonucleic, que conté les mateixes quatre bases, només que canvia la timina amb l'uracil. Aquests dos són els components químics primaris dels cromosomes i el material del qual estan formats els gens.
La herència i la variació constitueixen la base de la genètica. En l'investigació moderna, l'estudi de la genètica ens proporciona les eines més importants per poder investigar la funció dels gens i l'anàlisi de les interaccions genètiques. L'informació genètica dels organismes resideix generalment en els cromosomes, en els quals està emmagatzemada en la seqüència de les molècules de l'àcid desoxiribo-nucleic (ADN).
Tot això, aquestes ciències tan modernes i futuristes, ja eren conegudes i practicades en temps dels Patriarques, (l'any 2199 de la Creació) fa tres mil cinc cents seixanta vuit anys.
El nostre Pare Ia'qóv treballa amb els ramats del seu oncle i sogre Lavan. La retribució al seu treball és, en primer lloc, la mà de la seva filla Rahel. Però resulta que aquest Lavan és un trampós i que en lloc de donar-li na Rahel li donà na Leà, que segons la tradició jueva era la germana bessona major de Rahel. En poques paraules, com ja sabem, es casà Ia'qóv amb les dues germanes, cosa que en aquells temps encara estava permès (abans de l'entrega de la Torà), i d'elles dues, junt amb les seves dues esclaves Bilhà i Zilpà (que segons la tradició jueva eren igualment germanes bessones, filles de Lavan i d'una esclava), van nèixer els dotze fills que es convertiren en pares i dirigents de les dotze tribus d'Israel.
Després d'haver complit el seu deute amb Lavan, set anys per Rahel-Leà i altres set anys per Rahel, començà altres sis anys de treball per guanyar un sou que li permetés tornar al seu país, a la Terra Promesa, amb un capital que li abastàs per alimentar la seva família.

Les tècniques de Ia'qóv

Ia'qóv té una tècnica especial per a produir uns ramats saludables i forts que se reprodueixin de manera correcta: segons els colors que havia acordat amb l'oncle-sogre. O bé clapat o tacat entre les cabres, o bé brun entre els moltons. Les clapes i les taques poden ser grans o petites, i poden ser a llocs especials, com davora les potes.
Per aconseguir-ho, Ia'qóv col·loca troncs de castanyer, d'àlber i d'ametler, segons el color que desitja, i els escorxa segons el dibuis que vol aconseguir en els seus ramats, i els col·loca justa davant els abeuradors, amollant els mascles a l'hora que les femelles van abeure, de manera que en el moment en que elles bevien els mascles s'apariaven i elles alçaven el cap i veien els trocs escorxats: això els feia impacte just en el moment de l'acoblament. I aquest impacte era tan fort que repercutia en els fills, que sortien dels dibuixos i dels colors que desitjava.
Els Savis diuen que la persona humana, i valguen totes les diferències, convé que tenguin a l'hora d'acoblar els pensaments en el que desitgen: no en els colors o en les condicions físiques dels fills, sinó en les capacitats morals i espirituals. Que per això el text que parla del naixement dels dotze fills de Ia'qóv va acompanyat del text que parla de les tècniques que emprà per aconseguir un ramat, per ensenyar-nos que l'ADN humà pot esser influenciat pels pensaments dels pares en el moment de la creació d'un nou fill.

Ajut o molèstia?

Això ens pot ajudar… i també ens pot desanimar, ja que una persona pot arribar a la conclusió que, si ja està classificat segons el seu ADN, ja no pot fer res per rectificar-lo en cas de no ser un dels més afavorits…
Per tant ens convé fixar-nos en un detall molt important de la paraixà. Quan Ia'qóv crida les seves dones per consulta, abans de tornar a la seva pàtria (Gèn 31, 4), els conta que després d'haver fet tots els possibles per aconseguir que les cabres i ovelles surtin del color que desitjava, de sobte tenia un somni en què un àngel li deia que les cries no sortirien així com ell volia, sinó d'un altre color i forma, ja que el Senyor "veu el que Lavan fa" (Gèn. 31, 12), que canvia les condicions del pacte. Segons el que diu la Torà, resulta que en sis anys li canvià les condicions cent vegades! (Gèn. 31, 7). O sia, que el Senyor ja sabia que Lavan li canviaria les condicions i, malgrat els esforços que Ia'qóv feia per tal que les cries fossin, diguem, amb taques grans, el Senyor feia que sortissin amb taques petites, ja que la darrera condició en vigor seria aquesta.
Això ens ensenya, entre altres coses, que al cap i a la fi, tots aquests esforços humans, amb tota la seva importància, no resten en absolut el poder que té el Senyor de fer els canvis necessaris per tal que una persona que s'ho mereix tengui totes les possibilitats genèriques per assolir els resultats més òptims en la seva vida.
Això va principalment per aquelles persones que comencen el trajecte des d'un punt desafavorit, familiar, social, religiós o espiritual. No hi ha res perdut. Se pot arribar tan o més lluny que els que han començat "més amunt". Tot depèn de si la persona, pels seus fets i esforços, s'ho mereix o no.