Una persona compromesa

Comentari a la paraixà de Waïxlàh (Gènesi 32:3 – 36:43)

Una figura mundana

La figura de Ia'qóv és una de les més interessants de la Torà. Tant son pare com son avi eren personatges més "espirituals", que no s'aficaven en les intrigues mundanes.
El seu avi Avraham era un personatge tan "gran", tan "gegantí", que acaparava tota la humanitat dins la seva personalitat. El Senyor podia dir que "totes les famílies del Món se beneïen en ell" (cf. Gèn. 12, 3). Els Savis diuen que si un vaixell que viatja de Gàlia a Hispània i no naufraga, és gràcies a les oracions d'Avraham. La gent de Hevron diu que ell és el "príncep del Senyor" entre ells (Gèn 23, 6).
Son pare Içhaq era un personatge tan espiritual que estava molt per damunt la problemàtica d'aquest Món. Tot era massa "petit" per a la seva atenció. He sentit a dir de persones que han passat un accident greu, sobretot aquells que han tengut 'mort clínica', que quan s'en recuperen, ja no tornen ser les mateixes persones que eren abans: ja les coses prenen un altre caire, molt més seriós i responsable; s'ha acabat el temps de berbes! El pare Içhaq, també, tengué un "accident" greu, quan son pare Avraham el fermà de mans i peus i el col•locà sobre l'Altar, i no és d'extranyar que, a més de tota la seva personalitat responsable que ja poseïa abans, se li afegí un nou caire després de l' "Aquedà" – el 'sacrifici'.

Esquivar els problemes

Ia'qóv és molt diferent. És una persona que no 'esquiva' els problemes, i pot ser i tot que els desitja… És un personatge "involucrat" en el que s'esdevé al seu voltant.
La veritat és que començà la seva 'carrera' com persona molt casolana, en comparació amb el seu germà, que era caçador ja des de petit. Però en aquells anys que feu a casa tengué pemps per aprendre coses que els altres no aprenen ni amb llargs anys d'experiències. Els Savis diuen que en aquells primers anys no feu més que estudiar. Això el posà en condicions d'enfrentar-se amb els reptes que la vida li presenta. Entre parèntesi direm que foren molts d'anys d'estudis: segons la tradició dels Savis, que se pot comprovar si ens fixam en el que diu el texte, Ia'qóv tenia 77 anys quan arribà a Haran, i fins aquell moment no havia fet més que estudiar!
Talmud i "halakà"[1] encara no n'hi havia. El que Ia'qóv estudià eren estudis que venien de l'experiència humana o que havia heretat dels seus avantpassats (en realitat diuen els Savis que estudià amb Xem, un dels tres fills de Nóah[2] , que coneixia el món d'abans del Diluvi, i que havia rebut 'lectures' de Metuixélah[3] , el qual havia conegut a Adam…). Una preparació d'aquest caire sens dubte el pot preparar per qualsevol esdeveniment, i no sé si una persona de la nostra era podria arribar a tal quantitat iqualitat de coneixements en 'tan poc' temps.
En el Llibre dels Proverbis el Rei Xlomó comença diguent que està programat per tal de "donar astúcia als inexperts, al jove, coneixement i cautela" (Prov. 1, 4). I les males llengues poden pensar i dir que se tracta d'un llibre maquiavèlic, destinat a convertir la persona en un astut i sagàç, digne representant dels "protocols dels Savis de Sió", que trama mil teranyines per tal d'apoderar-se del Món.
Res més lluny de tal cosa!

Acampar o millorar?

Una petita mostra ens la dóna el mateix Ia'qóv quan torna de son exili forçat i arriba a la ciutat de Xkhem. El text emprat en hebreu "waíhan et pné ha'ir" pot tenir significats diversos, ja que l'arrel "het" "nun" "he" significa 'acampar', i vol dir que Ia'qóv acampà en front de la ciutat (=et pné ha'ir – 'a la cara de la ciutat'). Però se pot considerar que l'arrel és només "het" i "nun" (= Hen, gràcia, favor), i si és així significarà que 'embellí', millorà, l'aspecte de la ciutat (= la cara de la ciutat). Els Savis ho interpreten diguent que els establí un mercat, una moneda i uns banys. Mil anys més tard els romans convertiren els banys en el símbol de la civilització, ja que no se tractava tan sols de fomentar l'higiene sinó que se convertí en un club on se trobaven els ciutadans i discutien els temes d'actualitat.
Jo crec que la ciutat de Xkhem, com les altres ciutats cananees, era una ciutat d'egoïstes, que cadascú se preocupava només del seu cercle més propà. Jo els imagin llençant els fems al carrer, si és que hi havia carrers per unir una casa amb l'altra. Les monedes de canvi i el mercat tenen també una meta semblant, ja que quan el canvi se fa a commutació resulta molt difícil, i més si no hi ha un mercat fixe, i la societat queda atrofiada a un nivell primitiu – a un nivell cananeu.
És clar que els cananeus podran convertir qualsevol societat en un lloc perillós pels visitants i pels propis habitants, com ja en verem la mostra a Sdom i 'Amorà (Sodoma i Gomorra), però de totes maneres la persona humana és bàsicament sociable, i quan aquesta qualitat està atrofiada senyal que la malaltia és radical i necessita cura immediata. Tots els estudis de Ia'qóv, tota l'astúcia i sagacitat que ha après, no poden esser emprats tan sols per l'ús personal-individual.
El compromís d'un individu com Ia'qóv amb la societat en què viu implica que se llevi la son dels ulls i trobi els llocs en els que pot ajudar: tant en la millora del medi ambient, com en l'higiene, l'art, la vida social, la medicina, etc, etc…

[1] Les normes de conducta segons la legislatura judaica.
[2] Noè
[3] Matussalem