La base de la família

Comentari a la paraixà de Haié Sarà (Gènesi 23:1 – 25:18)

L'atenció pel fill

L'enterrament de Sarà fou un aconteixement clau a la vida del nou Poble que s'estava forjant.
Sarà moria sense veure continuïtat a la seva família. Havia esperat moltíssim fins que havia nascut aquell fill tan desitjat no tan sols per ella sinó per tota la Humanitat. Havia crescut rebent la millor educació que els seus pares li podien haver donat.
La seva mare, en un acte dràstic, havia allunyat les persones que haurien pogut desviar el bon camí d'aquell fill: l'esclava Hagar que havia estat entregada al seu marit per tal que, criat sobre el breç de la senyora, obrís el fill la possibilitat que la senyora rebés l'embaràs que tant desitjava, havia estat expulsada junt amb aquell fill que li havia nascut. Sarà no volia que el petit esclau que havia nascut en circumstàncies tan especials, no discutís en cap moment la primacia del fill de la senyora ni provàs tampoc d'usurpar un lloc que no li pertocava. El veritable primogènit d'Avraham creixia dins un hivernacle, protegit de mals vents i de l'intempèrie.
Segons la tradicio jueva, el sacrifici de Içhaq [Isaac] fou quan aquest ja tenia trenta set anys. No era un mocós que no comprenia l'actuació del pare, ni era emportat per un progenitor sanguinari que, enfoscat per una visió apocalíptica, estava decidit a degollar un infantó indefens. La tradició jueva segueix diguent que en el moment en que el pare agafava el ganivet, la mare "veia" en directe el que passava i rebia un infart. Lògic.
Sense tenir temps de recuperar-se'n del trauma del (quasi-)sacrifici de Içhaq, Avraham arriba a Hevron per arranjar l'enterrament de la seva esposa.
En poques paraules, el pare Avraham se trobava que la mare única que podia dur al Món un fill com el que ell esperava – era morta, i el fill que d'ella havia nascut – havia estat molt a prop de ser mort igualment.
Quins pensaments li vengueren en aquells moments tan crucials? El futur del seu treball vitalici havia estat a punt d'anar en orris!
No és d'extranyar que li passàs pel cap que la terrible prova del Sacrifici de Içhaq fos també un càstig per no haver cuïdat de trobar-li una companya que estàs al seu nivell. En un curt parèntesi de cinc versets al final de la paraixà anterior, la Torà ens revela que aquesta companya efectivament ja era al Món: Rivcà [Rebeca].

Com trobar la parella?

De totes maneres, tampoc no és cosa de posar un anunci damunt el diari diguent que ha de mester una nora que sigui la mare dels seus néts. Ja en el relat de l'enterrament podem veure que Avraham estava molt ben considerat entre els habitants del país, i si posàs bandereta en alt significant que esperava la visita d'una alcavota o d'una matrimoniera, segurament no el farien esperar massa per tenir una llarga cua de pretendentes.
Avraham no espera un matrimoni així.
Ah, si. Podrieu dir que, tammateix, l'emparellament vé del Senyor, tal i com van dir els familiars de Rivcà un poc més tard (Gèn. 24, 50). I què més li fa si això vé després d'un llarg viatge de l'administrador de la casa d'Avraham amb deu camells carregats de regals, o si vé de mans d'una vella arrugada que fa els tràmits entre el fill del rei i Na Ventafocs? I la veritat és que des del moment en què la persona decideix casar-se amb la parella que ha trobat – ha de referir-se a ella com si no hi hagués cap altra possibilitat al Món. Però de totes maneres tenim l'obligació de fer tots els possibles per trobar la persona més adequada. Aquelles, o aquells, que s'enamoren 'a primera vista' i se casen sense mirar més prim, que no se queixin més tard si resulta que s'han casat amb un desgraciat o amb un que les fa desgraciades. Per lo vist, s'ho mereixen. I no ho dic per mala llet, sinó perquè si efectivament s'han casat amb una persona negativa, això vol dir que ells mateixos, al manco en aquell moment, estaven en posició negativa.
De totes maneres puc dir que he vist parelles que han començat molt malament i han conseguit com parella sortir-ne i viure feliçment en un estat molt millor. No és necessari 'rompre' quan un dels dos comença una vida millor. El verset que diu que l'emparellament vé del Senyor és vàlid tant si se tracta de bona gent com si no, tant si comença un procés d'amillorament com si al contrari.

Carrera folla

És mal d'entendre, i més mal de complir: l'institució del matrimoni és molt més important que no la carrera política d'un dels cònjuges, o la carrera social i àdhuc la "carrera" espiritual. Això no vol dir que la gent no tengui més remei que 'estancar-se', sinó que ha de dirigir molta energia en el sentit de conservar i fomentar la seva vida familiar de manera que, com família i no com individu, pugui seguir la seva "carrera". Que massa vegades aquesta "carrera" és una carrera folla en què no importa si s'atropella els altres que no 'comprenen' la meva importància.
El matrimoni és el primer pont que la persona construeix fora de la seva pròpia personalitat en direcció a la resta de la Humanitat. Moltes vegades la persona creu que podrà rectificar la societat, però no és capaç de viure una vida constructiva i construïda amb la seva parella. No és ridícul?
Quan Içhaq, que no ha fet res en absolut per "guanyar-se" la dona que arriba de l'estranger, veu que ella se comporta igualment que la seva difunta mare, la reconeix com la seva parella estimada. Ja que, tammateix, ell si que s'ha esforçat en rebre una dona així, encara que no la conegués personalment. I així com ella també, és clar, s'havia esforçat per merèixer-se un marit d'aquesta envergadura.