Camins de compromís

Comentari a la paraixà de Waïgàix (Gènesi 44:18 – 47:27)

Sense bregues

Els germans de Iossef, després d'una trobada espectacular, se preparen per tornar a casa i per anunciar a llur pare que han trobat a Iossef viu a l'Egipte.
La missió no és tan senzilla com pugui semblar a primera vista, ja que fa vint i dos anys que el tenen per mort i el seu descobriment posa en evidència els fets que causaren aquesta desparició. Què li diran al pare? Com podran explicar llur comportament?
La veritat és que Iossef sembla no donar massa importància al fet que els seus germans l'hagin venut als egipcis, tal com els diu que, en realitat, tot és una 'jugada' del Creador per tal de fer arribar Iossef a l'Egipte i convertir-lo en el Virrei. Iossef puntua per tres vegades explicar-los que fou el Senyor, i no ells, el que el feu arribar a l'Egipte, i tot, per tal d'assegurar que durant els set anys d'abundància estalviassin el gra pels anys de fam.
Per tant, poden esquivar el fet de la venda i senyalar tan sols el fet que el germà que havia desaparegut s'ha convertit ara en l'amo dels magatzems i convida tota la família a anar a viure amb ell.
Però els fills de Ia'qóv coneixen el seu pare, i comprenen que els interrogarà fins que la seva culpa quedi al descobert. No és d'extranyar que, abans d'arribar, vulguin posar entre ells les coses en clar per definir els graus de responsabilitat de cadascú, i la manera com exposar els fets davant llur pare.
Per tant Iossef, abans de deixar-los partir, els encomana: "No vos enfadeu pel camí" (Gèn. 45, 24).
Aquest verset ens fa cavil•lar. 'No vos enfadeu pel camí'. I si no és pel camí, ja es poden enfadar?
Quina diferència hi ha entre 'el camí' i… i què? La casa? La ciutat? El camp?
Els Savis[1] ens expliquen que els camins són perillosos en si, sense tenir en compte els lladres, els accidents de tràfic. Millor diriem que els lladres i els accidents de tràfic tenen molt que veure amb el fet d'ocórrer al camí.

El camí

El camí és el lloc que uneix, o separa, dos llocs habitats.
L'expressió vulgar que diu que "això sembla una selva!" quan la gent no obeeix unes normes de comportament que permetin la coexistència, podria ser 'traduïda' aquí per "això sembla un camí". El camí manca l'establiment humà que el converteixi en un lloc regit per normes socials-sociables. I no, les normes de tràfic poden donar una resposta tècnica però no poden resoldre del tot aquesta manca.
La 'halakhà' [= les lleis jueves de comportament] diu que l'única manera de salvar aquesta manca és amb una arma poderosa: l'estudi de la Torà. Tant si és individualment com si és en parella o en grup, aquell que surt d'un poble, d'una ciutat, de qualsevol lloc habitat i entra dins el reialme de l'abandó, convé que prengui les armes que li proveeix un llibret de Torà o de Mixnà, o una conversa sobre un d'aquests temes que, molt millor que les regles de tràfic, l'ajudaran a transformar l'abandó i la deixadesa en un lloc habitable.
El sedentarisme és mot perillós: fa que les persones se tornin mandroses i peresoses. El sedentarisme, en el sentit més ample de la paraula, s'entén; però també en el sentit estricte de no voler prendre camí, per por del camí, que com ja hem vist està justificat. No hem de permetre que la gent visqui estancada dins l'ambient en el què s'ha criat. Per bo que sigui, sempre podrà ser millor. El camí que separa l'ambient actual de l'ambient millor que ens espera – aquest camí és perillós, ja que en lloc de portar-nos cap a una banda ens pot portar, per descuit, cap a l'altra, i ens pot fer caure.

Canvi d'ambient

Els Fills d'Israel que tornen a casa també estan passant d'un ambient, bastant dificultós i compromés, a un que pot ser molt millor, com diu el Senyor a Ia'qóv que només "a l'Egipte et convertiré en un gran Poble" (Gèn. 46, 3). De mentres hi ha un bon tros de camí, molt perillós, en el qual un curtcircuit en les relacions entre els germans poden enviar-ho tot en orris. 'No vos enfadeu pel camí'. És necessari reforçar les relacions fraternals segons les pautes d'una Torà que encara no han rebut però que poden conjecturar, amb el que han après de llur pare. Més que més quan estan preparant la formació del Poble d'Israel.
Amb el rapte simulat del germà petit, Iossef volia provocar els sentiments del seu germans, que no havien reaccionat amb la desaparició de Iossef. Per tal de formar el Poble d'Israel és necessari fomentar l'unitat familiar, ja que cada 'gram' d'unitat que manqui en aquesta fase, se convertirà en 'tonelades' quan arribi a la fase 'nacional'.
Els plors de Iossef en el moment de la seva epifania davant els germans estan enfocats a fer desaparèixer la por i el recel. Per desgràcia, ja veurem que, al capítol 50è, verset 15, el recel encara està en vigor.

[1] Pirke Avot, Rabí Ihudà Leib de Praga, etc.