No se vol consolar
Després de la desaparició del seu fill en circumstàncies molt greus, son pare Ia'qóv, desesperat, plora pel seu fill i no se vol consolar. Vénen tots els seus fills per comfortar-lo, però ell no se vol consolar.
No és d'extranyar: Iossef és el fill de la seva esposa predilecta, és un fill que ha nascut quan ja pensava que tot s'havia acabat (encara que n'hi ha un altre més tard), i és un fill que en si mateix era excepcional. Havia posat en ell tantes esperances i tants de somnis – a part dels somnis que el mateix Iossef havia somiat!
Els Savis diuen que el significat de la camisa retxada que li feu al seu fill tenia aquest significat: cada un dels fills tenia un color, un ofici, un tema que n'era experte, que li agradava més; un tenia el verd i l'altre el groc o el vermell. Iossef els tenia tots, en sabia de tot, tenia totes les qualitats, tenia tots els colors de l'arc.
No és d'extranyar que son pare estigui tan trist i decebut amb la seva desaparició: "una fera dolenta l'ha devorat; Iossef ha estat rapinyat!" (Gèn. 37,33).
Com ho sap?
I aquí ens hauriem de preguntar: com sap Ia'qóv que una fera l'ha rapinyat? Podia ser qualsevol altre cosa!
És ver que en els seus primers plans, quan decidiren matar-lo (Gèn 37, 20) tenien pensat dir que una fera l'havia rapinyat, però no se veu que quan li presenten la camisa tacada de sang li diguin quin és el motiu i ell tot sol ho decideix. La veritat és que qualsevol pare, i sobretot mare, poden pressentir si li passa res al seu fill estimat, sobre tot quan són accidents o malalties greus. Però crec que el poder decidir si li ha passat tal cosa o tal altra, ja és més del que podem esperar, a no ser que hi hagui una intervenció "especial"-profètica.
Però si se tracta d'una profecia, és més extrany, ja que la veritat era altra!
Els Savis diuen que Ia'qóv havia vist, efectivament, que una fera el rapinyava!
És clar que les profecies tenen el seu trajecte, i que normalment el profeta les reb en forma de visió, que ha de saber "traduir" d'una manera adequada – la fera se referia a la muller de Potifar! i l'esglai fou tan ferest que Ia'qóv se desvetllà sense veure 'el final' de la profecia – que la fera no conseguia rapinyar-lo…
Profecies Elàstiques…
L'arribada de Iossef a l'Egipte és part integral de la formació del Poble d'Israel; no és cap sorpresa, no és causa d'un fracàs ni d'un mal pas.
Ja quan el mateix Ia'qóv tornava del país de Haran i retrobava el seu germà, havia posat en clar aquest tema. Essau volia la seva heretat a la Terra Promesa, però Ia'qóv li digué que per rebre els drets primer han de pagar els deutes, i el deute més greu és el de l'exili a terres extranyes, com li profetitzà el Senyor a son avi Avraham "sàpigues que la teva descendència viurà en un país que no els pertany, i els esclavitzaran i els mortificaran, per quatre cents anys. … i retornarà la quarta generació…" (Gèn 15, 13-15).
Com ja hem dit, les profecies poden ser interpretades de maneres molt diferents, ja que en realitat són "elàstiques". Vull dir que depenen en gran part del comportament de les persones que les protagonitzen.
Per exemple, podriem interpretar aquesta profecia d'Avraham diguent que "la terra que no els pertany" és la mateixa Terra Promesa, que en aquell moment només era "promesa" i encara no els pertanyia. Si tots els descendents d'Avraham,fins que arribàs l'hora adequada, s'haguéssen comportat com "turistes" i no com els amos del país, hagués bastat amb això per 'complir' la primera fase de la profecia – i una interpretació així hagués estat completament correcta. I diuen els Savis que aquest era un dels motius de les queixes de Iossef, que veia que els seus germans majors se comportaven com si el país fos ja propietat seva, i amb això auto-decretaven la seva pròpia expulsió del país per arribar a una altra "terra que no els pertanyi"! és veritat que altres termes de la profecia no se poden explicar tan fàcilment en aquest sentit, però aquest és el poder del profeta: el de poder interpretar el significat de les visions.
La Sibil·la
El poder d'interpretar les profecies abans que se compleixin, no és cosa de berbes! No se tracta d'una sibil•la que canta unes paraules fosques, amb significat equívoc i que, sigui com sigui, sempre tendrà la raó.
L'elasticitat de les profecies té un limit molt clar: el de l'autenticitat del missatge, que es pot captar a diferents nivells i que depèn del comportament del subjecte per tal de verificar-la en un sentit més lleu o més greu.
El llegat jueu dels vint-i-quatre Llibres que formen el 'Tanakh' – la Bíblia Jueva – comprèn moltes profecies que foren interpretades durant secles per les sibil·les romanes, els teòlegs cristians, en contra del Poble d'Israel. Les apariències durant dos mil anys els donaven la raó.
Al cap i a la fi, tanmateix, la realitat és la que dóna la raó a l'intèrpret.
Les profecies que parlen del retorn del Poble d'Israel a la seva Pàtria després d'un llarg exili, no necessiten cap intèrpret per tal de ser enteses en els darrers cent anys i sobretot d'ençà l'any 5708 (1948), en què rebé l'independència l'estat format pels veritables jueus, Fills d'Israel, i no els pseudo-"fills d'Israel", com els agrada denominar-se els cristians.
Falsos Conceptes
No ens ha d'extranyar gens que els costi molt als cristians desfer-se'n d'aquesta concepció bi-mil·lenària que s'els ha esmicolat en mans d'aquells parracs de la Humanitat, d'aquelles pelleringues de Poble, escampats arreu del planeta, perseguits i torturats per tots els altres pobles, que compleixen la profecia al peu de la lletra en el moment en què funden l'Estat d'Israel. I el Vaticà no sap com comportar-se amb aquest nou estat, i senyala el fet de ser un estat llec i procura fer la traveta a qualsevol possibilitat de seguir duguent a terme aquelles profecies que encara no ens ha llegut complir.
Una de les característiques d'Israel, contraposat a l'actitud de son germà bessó Essau, és la de la paciència. Els anys i els segles que van passant no ens fan perdre l'esperança. Al contrari, a la trobada entre els dos germans, a la paraixà anterior (Gèn 33, 13), Ia'qóv li diu al seu germà que no pot anar al mateix pas d'ell, ja que els infants són tendres i si els vols fer marxar a pas de soldat moriran tots. Essau té pressa, no sap esperar que les coses estiguin a son bon punt: les pren quan té gana, com feu amb el plat de llenties de Ia'qóv. Per això quan li envia els missatgers, diuen els Savis que li envià un mantell porprat, significant que Essau podia prendre el regnat abans; que el torn de Ia'qóv ja vendrà més tard, quan "pugin els salvadors al Monti-Sion per a jutjar la Muntanya d'Essau, i el regnat serà del Senyor" (Ovadià [Abdies] I, 21). I Rabí Içhaq Abrabanel cita la traducció de Ionatan ben-Uziel, que se tracta de la Gran Ciutat d'Essau, i Radaq afegeix diguent que és la ciutat de Roma (el turó vaticà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada