La Sagrada Família

Comentari a la paraixà de Waïxlah (Gènesi 32:4 – 36:63)

Tres solucions

Iaacov torna d'una llarga estada a Haran on li han nascut onze fills i una filla. Un darrer fill li ha de néixer al cap de poc temps.

Els perills que ha passat a casa del seu sogre semblen petits devora els que l'esperen a la seva pàtria. Només arribar, ja se troba amb un germà rancorós que no vol oblidar que el seu germà ha sabut aprofitar la seva feblesa per recuperar una primogenitura que, tanmateix, li pertanyia, i unes benediccions que ell, Essau, hauria emprat per fer més mal que bé. El germà s'acosta amb quatre cents homes i males intencions.

Per a aplacar-lo, Iaacov té tres solucions: l'oració, la adulació i presentar batalla.

Ja d'entrada ens sorprèn que l'ordre de les tres solucions és: primerament preparar-se per la batalla; després, l'oració; i finalment la adulació. Jo hauria posat l'oració en primer lloc. Però la Torà ens ensenya que l'home ha de fer primerament tot el que està en les seves mans abans d'implorar ajut diví. Pot ser que hagi d'invocar l'ajut per tal que les seves obres tinguin èxit, això si. Però l'ajut ‘sobrenatural’, per aquelles empreses que ens semblen impossibles, això només després d'haver-nos-hi ‘romput les banyes’.

La Sagrada Família

En tota la paraixà anterior, Iaacov ha construït tota una família que serà la base del Poble d'

Israel, el Poble del Profetes i de Sacerdots, el Poble que rebi la Torà. En aquesta paraixà ha de conservar aquesta família i defensar-la dels perills que sobrevenen.

Com tot en aquest món, hi ha rangs, nivells, escalons, nuclis i clovelles. També dins el Poble d'Israel, i ja en la Sagrada Família de Iaacov, hi ha rangs. Els fills de Zilpà i de Bilhà, són menys importants i van davant. Els fills de Leà són més importants i van més enrere. I els fills (un al descobert i l'altre encara a l'embaràs) de Rachel, que són els més importants de tots, van al final.

En aquest sentit hauríem d'entendre les ‘baralles’, les gelosies, que vàrem veure a la paraixà anterior entre les dues dones, Leà i Rachel, que se disputaven la primacia espiritual. No se tracta en absolut d'una primacia honorífica, d'uns títols altisonants. Se tracta de qui és capaç de dur al món un fill més preparat per complir les missions impostes pel Creador.

Els dos messies

Se van destil·lant dues imatges en la pròxima paraixà, la de Iehudà i la de Iossef. En la nostra paraixà només podem veure les mares. I podem veure ja el ‘gallet’ Iossef que, mentre tots els seus germans han deixat passar a llurs mares al davant (vegeu 33:6-7), ell, amb sos sis anys mal complits, s'alça entre Essau i sa mare. I no podem veure a Biniamin, que encara no ha nascut i que per tant no se postra davant Essau, tal i com el seu descendent, Mordechai, no se postrà davant el descendent de Essau, Haman (vegeu Ester 3:2).

Iaacov arriba carregat amb dos campaments, com ja diu al començament de la paraixà (32:11) i potser li passa pel cap que ja pot començar la seva influència al Món. Necessita la cruel trobada amb el seu germà per comprendre que no pot passar el carro davant de l'ase.

Colzes!

El fill major, Reuven, ja deu tenir vint-i-un anys, però encara és massa fràgil. Quan Essau li a Iaacov ofereix (33:12) una companyia de quatre cents soldats per fer el seu camí, la resposta de Iaacov és jacobina, jueva. Una resposta que tal vegada els altres pobles no seran mai capaços d'entendre, que el Poble Immortal no té por d'un camí llarg.

“Monsenyor sap que els infants són fràgils, i he de vetllar per les ovelles i les vaques lleteres, i si les empenyem un sol dia, morirà tot el bestiar” (33:13)

Hem de mester molt de temps per preparar-nos correctament per les nostres tasques. La educació dels nostres fills no és res que se pugui fer en dos dies. Les recerques científiques demostren avui dia que el desenvolupament del cervell en els anys de l'adolescència és importantíssim, i el que el jove pot estudiar en aquest temps li ajudarà a poder estudiar molt millor en el futur. I després ve l'experiència, el convertir-se en un expert, que també són hores i hores d'entrenament fins que se converteix en part integral de la nostra personalitat.

En totes les èpoques de la Història han sabut, reis i governadors, acudir als jueus en busca d'una saviesa que ells no tenien la paciència de desenvolupar en ells mateixos i la volien trobar ‘feta’ i que els la vessem dins la seva gola, com demanà Essau de son germà (Gèn. 25:30).

Per això les escoles han estat sempre en el primer lloc d'importància pels jueus arreu del Món. Així ens convertim en Llum del Món. ‘Colzes!’ – com deia la meva àvia: aplicar-se en els estudis.