La dieta jueva

Comentari a la paraixà de Vaïxlah

Els jueus no mengen porc

Una de les característiques de la vida jueva és la que es refereix a la dieta que imposa la Torà. Qui no ha sentit mai parlar del menjar “kosher”? O, qui no ha sentit dir que els jueus no poden menjar carn de porc?

Segons la Torà, no tots els animals es poden consumir, i també aquells que si són aptes (“caixer” = ‘kosher’) estan delimitats per una llarga llista de condicions en la forma de degollar-los i de preparar-los abans que puguin arribar al nostre plat. Només una persona adequada podrà degollar-los i després la carn haurà de ser salada o rostida per tal de llevar-li tota la sang.

Però encara hi ha una altra condició que molts desconeixen, una condició un tant ‘exòtica’: la prohibició de menjar el tendó ciàtic.

La lluita amb l’”home”

La història d’aquesta prohibició la podem llegir a la nostra paraixà: quan el nostre Patriarca Ia’acov torna a sa pàtria i abans de trobar-se amb son germà Essau, ha de lluitar amb ‘un home’ durant tota la nit fins que trenca l’alba. Quasi al darrer moment, aquell ‘home’ li dóna un mal cop a l’anca, més precisament a un tendó, el ciàtic, que el deixa coix durant setanta minuts, fins que ix el sol. “I per això, fins el dia d’avui, els Fills d’Israel no mengen el tendó ciàtic que hi ha sobre l’anca, ja que Ia’acov fou ferit a l’anca, al tendó ciàtic” (Gènesi 32:33).

Malgrat el cop, Ia’acov consegueix neutralitzar l’home, que li prega que l’amolli, “ja que ha trencat l’alba”; i Ia’acov li diu: “t’amollaré només després que em beneeixis”. La benedicció que aquell ‘home’ li dóna és el canvi de nom, de Ia’acov a Israel. Ia’acov connota misèria i deslluïment, ja que vé del mot ‘équev’ que significa ‘taló’ – la part més baixa de l’home. En canvi Israel significa grandesa i esplendor, ja que significa ‘haver lluitat amb àngels i amb homes i haver triomfat’.

Canvi d’identitat

De qualque manera, la prohibició de menjar el tendó ciàtic està relacionada amb aquest canvi d’identitat del nostre Patriarca. I si tenim en compte que aquesta pohibició és el prototip de la resta de les lleis dietètiques que vénen a altres Llibres de la Torà, podem començar a captar el missatge que el Creador ens envia tot exposant aquestes normes.

Anem per parts: en primer lloc, està clar que el fet de menjar és una acció que els homes compartim amb els animals, i quasi podríem dir que també amb les plantes. Podríem ben bé deduir que, a l’hora de menjar, ‘retrocedim’ de nostra alta condició d’”homo-sàpiens” a la dels cucs i dels porcs. Una posició que podríem denominar ‘miserable’ i ‘deslluïda’, una posició de ‘taló’ ple de pols i brutor. La benedicció de l’àngel que imposa el nom de ‘Israel’, de ‘grandesa i esplendor’, implica que no hi ha cap  retrocés de la condició d’”homo-sàpiens”, ben al contrari: hi ha una nova ascensió que ens col.loca no tan sols per damunt la de la majoria dels homes, que no reconeixen cap diferència entre el mejar humà i l’animal, sinó fins i tot per damunt la condició angelical, ja que els àngels no tenen aquest conflicte intern de “saber menjar com una persona humana i no com un animal”.

Si ets un home de seny...

El rei Xlomó (Salomó) al Llibre dels Proverbis (23:1-3), diu: “Si t'asseus a la taula d'un governador, vés amb compte amb el que hi ha davant teu, i posa't un ganivet a la boca, si ets un home de seny. No et facin denteta les seves llepolies, perquè això és un pa que enganya”.

Tan fàcil és seguir la rutina animal, i menjar com fan els animals, sense copsar l’aventatge de les accions humanes! Només una dieta que ens obliga a recapacitar cada vegada que posam el plat al davant nostre, pot ajudar-nos a discernir quin és el nostre lloc dins l’Univers i en què es revela no tan sols quan tenim un ordinador en mans, sinó també, o principalment, quan es tracta d’aquells actes compartits amb l’animàlia i la flora.