Vots i Promeses

Comentari a la paraixà de Waiecé

(Gènesi 28:10-32:2)

Poder creatiu

Quina diferència hi ha entre les persones humanes i els animals? Diferència bàsica, no banal.

A part de l’ànima, que és invisible per a la majoria de la gent, la gran diferència resideix en la facultat que té l’home de parlar. No tan sols de poder emitir sorolls per tal de comunicar un sentiment o una notícia al company, sinó la facultat de raonar.

A la Creació de l’Home, al segon capítol del Gènesi, quan diu que el Creador insuflà Son alè al nas de l’Home, diu que el convertí en un ‘esperit viu’ (=néfeix haià), que el gran rabí Onkelos, el traductor de la Torà a l’arameu, traduí per ‘rúah memal·lelà’, o sia ‘esperit que parla’.

El rabí Haim de Walozhin (Bielorússia) diu que el sentit de que l’Home fou creat ‘a imatge i semblança’ del Creador és que ell també és capaç de crear amb el seu poder de la parla, noves existències. I aquestes noves existències són, per exemple, les promeses i els vots que l’home es pugui proposar. Fins ara no existia la necessitat de, diguem, ‘construir una casa’, i pel fet que l’home promet construir-la, apareix, abans de la seva aparició física, la nova existència de ‘la casa’: una existència ‘en potència’ que ha de convertir en realitat.

Una Planta Nuclear

Vol dir que la facultat de la parla és la principal característica humana. I ja podem suposar que com més important sigui, més perillós serà el seu mal ús. És com tenir un planta nuclear en mà. S’en pot treure molt gran profit, però qualsevol equivocació és desastrosa. Jo conec una persona d’Ucraïna (venia a l’escola de Xiló) que resultà afectada per la pluja radioactiva de Txernòbil.

I conec, igualment, persones que han estat afectades pel mal ús de la facultat de la parla, tant de la pròpia seva com de l’aliena. Persones que per haver parlat de demés han perdut o malmenat gran part de la seva pròpia personalitat.

El Llibre de Cohélet (Eclesiastés), capítol 5:1-6, diu que les promeses trencades són molt perilloses: millor no fer cap promesa, en absolut, que no fer-les i no complir-les i àdhuc fer-les i complir-les. El càstig pot ser terrible.

Rescat en cas de perill

Les promeses són únicament per ocasions especials: quan una persona està en una situació perillosa i demana ajuda del Cel, pot afegir un vot, una promesa, que complirà en sortir del perill. Serveix de mitjà de rescat per sortir del perill.

Aquest és el cas del vot que feu el Patriarca Ia’acov quan fugia de son germà i sortia de la Terra Promesa, com un peix que el treuen de l’aigua. “Aquesta pedra... serà un lloc de Servei Diví i vos oferiré el delme de tot el que guanyi”.

Ia’acov tornà després de vint anys, i el primer que havia de fer era complir el seu vot, però en lloc de complir-lo, trigà devuit mesos a Succot i altres sis a Xechem (Siquem).

El retràs de dos anys que tengué Ia’acov en complir el vot quan tornà del seu viatge li costà dues grans desgràcies: el rapte de la seva filla Dinà i la mort de la seva dona Rachel.

El do de la parla és molt més important del que solem pensar. Convé prestar-li molta més gran atenció.