El "Jo" Gran

Comentari a la paraixà de Nóah

(Gènesi 6:9-11:32)

Veig com tot se crema

Me’n record que quan jo era un poc més jove, fa devers trenta set anys, sortí el disc Catch Bull at Four del cantant anglo-xipriota Stéfanos Dimítrios Geòrgious, millor conegut com Cat Stevens (o ara Yussuf Islam). En aquell àlbum hi havia una cançó en llatí que se deia ‘O Caritas’, i que començava diguent: “Hunc ornatum mundi nolo perdere”, o sia, ‘no vull perdre aquest esplendor del Món’, i continuava cantant que ‘veig com tot se crema, sent els crits dels homes... el dolor de la tristesa i les llàgrimes és greu, el crit de la terra i la mar és gran...’

Efectivament, l’Home Sàpiens en sap a bastament com per destruir el Món en què viu. Ja ho ha demostrat una vegada, aquella vegada amb aigua, no amb foc. Fa 4114 anys el Diluvi Universal esborrà tota la vida damunt la Terra, com càstig a la mala conducta dels homes.

La destrucció que actualment està duguent a terme és molt més intrínseca: les nostres pròpies mans prenen part en aquesta devastació, amb cada bossa de plàstic que tudam, amb cada reomplida de combustible al cotxe, etc., a part de les bestieses fetes a nivell nacional i internacional.

I la gent se pregunta: Com ho podem aturar?! Ho conseguirem?

Sola resurgit vita?

En aquest sentit, la cançó de Cat Stevens no té raó, ja que acaba diguent: ‘sola resurgit vita’ = la vida es restableix per si mateixa. Els Savis d’Israel, i no només ells, no n’estan d’acord: és necessari obrar per tal d’aturar la tragèdia. Hi ha moltes teories sobre el que es pot fer, moltes iniciatives verdes i verdosenques amb més o manco esperances, com les del batle Jaime Lerner a la ciutat brasilenya de Curitiba

Però els Savis ens donen l’antídot més fonamental, quan expliquen què feia el Pare Nóah (Noè) durant aquells dotze interminables mesos de tancament amb tota l’Animàlia dins l’Arca: no tengué més remei que treballar altruísticament dia i nit per tal d’alimentar els altres inquilins. Aquest altruisme havia de quedar gravat a l’ADN dels fills de Nóah, o sia de tota la Humanitat. Gravat en potència; després l’havíem de desenvolupar i mostrar-lo de fet. Això ens està costant, de moment i segons el compte tradicional jueu, 4114 anys molt mal aprofitats.

El ‘Jo’ gran

L’altruisme és el pensament i l’obra en favor de l’altre, no com un egoisme indirecte sinó amb un canvi radical de pensament: de l’egocentrisme a la sincera ajuda al proïsme, o més bé diria, el fet de reconèixer que el veritable ‘jo’ és molt més gran que aquest petit individu en primera o segona persona, i que inclou tots els habitants d’aquest planeta.

El moviment de conscienciació per les ciències ambientals i la lluita contra la contaminació ja estan prenguent aquest caire universal tan necessari per fer el canvi esperat. Els mitjans de comunicació més moderns ens posen cultures i civilitzacions a l’abast del ratolí, les podem veure i escoltar a YouTube, en podem aprendre a la Viquipèdia i els podem connectar personalment al Facebook o al xat. Ja no som aliens uns dels altres, i aquestes tecnologies, amb tota la mala fi de perills i dificultats que ens presenten, tenen la facultat de materialitzar el concepte del ‘Jo’ gran.