Nosaltres no som d'eixe Món!

Comentari a la Festivitat de les Cabanetes (Succot)

Festa de la Lluna?!

En son emocionant llibre "El Bressol de Bambú" (The Bamboo Cradle) descriu Dr. Avraham Schwartzbaum, que era a Taiwan, on treballava com profesor a una de les universitats, on tengué una anècdota graciosa. La direcció de l'Universitat li havia proporcionat un hermós apartament on s'havia instal∙lat la família Schwartzbaum.

La direcció romangué completament astorada quan vegé que la família Schwartzbaum construïa una cabana al jardinet i hi traslladava els mobles principals: la taula i les cadires i àdhuc els llits! L'Universitat estava convençuda que amb aquest acte desmostrava la família Schwartzbaum son descontent amb les condicions d'habitatge que li havien proporcionat.

Una delegació de la direcció, profundament ofesa per la mesura presa pels hostes, visità el doctor Schwartzbaum i li pregà que li presentassin una llista de peticions per tal d'amillorar ses condicions.

El pobre Dr. Schwartzbaum no sabia com explicar que no se tractava de cap mena de protesta, sinó de la celebració de la festa jueva de les Cabanetes, fins que afinà mostrar-los la lluna plena que just eixia a la posta del sol, quan un ample somriure els omplí la cara: "ah! La Festa de la Lluna!". Amb profundes reverències li desitjaren una feliç festa i tornaren a la direcció per reportar que havien evitat un greu afront.

Però la Festa de les Cabanetes, o Succot, en hebreu, no és una festa de la Lluna, encara que, efectivament, comenci amb el primer pleniluni de la tardor.

Raons criticastres

Fa quasi doscents anys, els primers crítics de la Bíblia se posaren per meta rebaixar l'orígen de les festivitats jueves a dates que senyalaven fites de l'any agricultural celebrat pels pagesos amb festes o accions de gràcies, i més tard els donaren el sentit "religiós" de la Història del Poble d'Israel. Tant el text de la Torà com les interpretacions tradicionals dels nostres Savis al llarg de les generacions indiquen que l'ordre fou precisament invers: primer assenyalaren les dates històriques en el calendari i després li afegiren el sentit agrícola.

El gran "problema", que segurament és el que motivà l'intel∙ligent interpretació dels crítics, és que l'ordre suggerit per la Torà sembla incoerent. Per què havia d'anticipar el sentit històric al sentit agrari? A més, tenguent en compte la tesi d'aquells crítics que el relate de la Torà s'esdevengué durant l'Era del Tabernacle i del Primer Temple, com recull de rondalles èpiques, resulta molt més lògic establir que els pagesos israelites celebraven les seves festes agrícoles, i més tard els afegiren el significat 'històric' segons el que relataven les rondalles.

La gran evidència a favor de a seva teoria venia precisament de la Festa de les Cabanetes. Aquesta festivitat, segons el relat bíblic, venia a senyalar el fet que els Fills d'Israel, quan sortiren de l'Egipte, acamparen en cabanes fetes de palmes, ja que no tenien altres alternatives. Si això fos així, diuen, aquesta festa hauria de ser celebrada junt amb la de Péssah que senyala justament la Sortida d'Egipte, i a l'estació de la primavera, i no a la tardor. Per tant, raonen, com que la festa de la sega, en primavera, ja estava "ocupada" per la de Péssah, aprofitaren el fet que ja tenien la festa de la collita, al final de l'estiu, per encaixar-li el significat històric.

El sostre més robust

De totes maneres, aquells crítics no s'ocupaven d'una questió tècnica sorprenent: quina lògica té el construir les cabanetes justament al començament de l'hivern? – hem d'aclarir que el clima de l'Orient Propà passa de l'hivern a l'estiu i vice versa quasi sense estació climàtica intermediaria. És molt corrent, i gens agradable, que a mitjan setmana de Succot plogui dos o tres dies seguits. Per què haurien d'establir aquesta festa en una data tan incòmoda? No seria millor celebrar-la a mitjan estiu, quan el baf de les cases no deixa dormir i la gent s'estima més engronxar-se en una hamaca a la fresca d'una cabana lleugera?

El sentit de la festa de les Cabanetes és exactament aquest: el de sentirse desamparats en mans del Creador, tal i com van estar els Fills d'Israel que sortien de l'Egipte i entraven al paorós desert. Celebrar aquesta festa durant l'estiu no té cap sentit! Justament el fet que, quan els pagesos acaben de replegar la collita davall bon sostre per por a les pluges, construeixen una cabana per viure-hi durant una setmana demostra que no és una festa agrícola sinó una festa per celebrar l'immensa alegria de sentir-se a l'abric no d'un sostre gruixat i d'unes parets amples, sinó del Rei del Món que ens ampara [àdhuc] en els moments més difícils. És el sostre més robust.

Eixe Món i l'Altre Món

La lògica jueva, la lògica que aprenem de la Torà, no s'assembla a les lògiques humanes, com diu el Profeta Isaïes (55, 9). Els manaments de la Torà estan destinats a causar una experiència, una impressió pregona, en la persona que els compleix. I si la persona no arriba a aquesta sensació, senyal que li manca quelcom molt bàsic en l'execució del manament: una desgraciable pèrdua de temps i d'energies.

No, nosaltres no som d'eixe Món, com canta Raimon. Les nostres vivències estan destinades a atansar-nos al Creador, a canviar la nostra forma de pensar i d'actuar, a fer-nos responsables dels nostres actes no tan sols a nivell personal o social, sinó a nivell universal. A canviar la perspectiva de les nostres mirades, del nostre enteniment. Nosaltres volem pertànyer a un Món molt més alt, molt més subtil, molt més moral.

La Torà ens proposa la vida d'un Altre Món, que hem d'anar construint ja des d'ara, començant per noltres mateixos. Per aconseguir-ho, convé que ens adonem del fet que la nostra vida en Eixe Món és molt fràgil, molt més fràgil que la cabaneta que construim per Succot. Les energies vénen d'un Creador que ens hi ha col∙locat amb una meta clara i concisa: la de treballar per tal de convertir Eixe Món en un Altre Món.

Hag saméah (Bona festa)

Nissan.