Regne del Regne

Comentari a la Festa de Xavuot

El temps i el lloc

Fa tres mil vuit cents vuitanta nou anys el nostre Pare Avraham rebé l'ordre d'abandonar la seva família i la seva pàtria per anar al lloc que el Senyor li volia donar. El lloc que el Senyor li donava era el centre del Món.

El Rabí Iehudà Haleví, al seu famós llibre "El Kozarí" explica, recollint les ensenyances de la Torà, que les nocions del temps i del lloc surgeixen a partir de la Terra d'Israel. Segons la teoria explicada a aquest llibre, el dia comença en relació a la Terra d'Israel, els mesos comencen segons el moment en què una persona que viu a la Terra d'Israel pot veure la lluna nova, les Festivitats vénen relacionades amb el clima i l'agricultura de la Terra d'Israel.

Ja durant els dos mil anys de Diàspora reconeixeren els jueus, sobre tot els que vivien al nord d'Europa, que la seva vida a l'estranger està desconnectada de les vivències que ens ensenya la Torà. Jo mateix m'en vaig adonar per primera vegada quan vaig llegir les odisees dels jueus russos que arribaren fa poc més de cent anys a l'Argentina i cel·lebraren la Festa de la Segada al començament de l'hivern i la de la Collida al començament de l'estiu, quan la Torà les presenta lògicament en ordre invers.

De Xabbat a Xabbat.

El temps, segons els Savis jueus, se basa en el dia de Xabbat. En el judaisme, els dies d ela setmana no tenen nom, sinó que són numerals ordinals, començant i acabant en Xabbat: Xabbat, el primer dia de la Xabbat, el segon, el tercer, etc. fins que se torna arribar a la Xabbat, conseqüència lògica de la convicció que el temps és la funció sabàtica expressada en sis facetes "feineres" que se concreten en el dia sant.

Les festivitats, també, depenen de la Xabbat. La gran diferència està en el fet que el circuit setmanal és fixe, mentres que les festivitats poden ser mínimament regulades pels Savis.

La Festivitat de Xavuot té unes peculiaritats sui generis. En teoria no té data fixa, sinó que pot adelanta-se o atrassar-se. Vull dir que el dia de Péssah, per exemple, sempre és el dia 15 de Nissan, el primer pleniluni de la primavera. Succot sempre és el dia 15 de Tixré, el primer pleniluni de la tardor. Roix ha-Xanà, el dia de Cap d'Any, sempre serà el primer dia de Tixré, dues setmanes abans de Succot.

Set setmanes

Però el dia de Xavuot pot caure en dia cinc, sis o set de Siwan, ja que sempre serà cinquanta dies després de Péssah, i els mesos, en teoria, poden canviar de "plens" a "minvats": si tenen 30 dies són 'plens', i si només en tenen 29 són 'minvats'. Això, en el calendari jueu actual, és mòbil encara en alguns mesos de l'any, però en els mesos entre Péssah i Xavuot és fixe, un 'ple' i l'altre 'minvat'. Però en temps del Temple, la consagració dels mesos es feia per testimoniatge dels que havien vist la lluna nova, i podia ser que ambdós fossin 'plens' o 'minvats', i així el dia de Xavuot sortia un dia abans o un dia més tard.

Tanmateix, sempre són set setmanes que comencen el segon dia de Péssah, quan se feia l'ofrena de l'Ómer, i acaben el dia abans de Xavuot. Durant aquestes setmanes hem de comptar els dies que van passant i les setmanes que van passant, referint-los a l'Ómer: "avui són cinc dies de l'Ómer", "avui són quinze dies, que són dues setmanes i un dia de l'Ómer", etc…

Càbales

Els Savis ens ensenyen que cada un d'aquests dies i d'aquestes setmanes tenen un significat espiritual, segons un orde fixe: amor, valor, glòria, eternitat, esplendor, fonament i regne, que se van combinant segons la fòrmula dia-setmana: amor de l'amor, valor de l'amor, glòria de l'amor,… amor del valor, valor del valor, glòria del valor, etc fins que en el darrer dia arriba el 'regne del regne'. Són significats molt especials, que podriem denominar "iniciats", ja que corresponem en gran part a les ciències cabalístiques, però que, de totes maneres, poden esser enteses per gent plana en llur sentit més bàsic.

Cadascun d'aquests valors espirituals tenen un significat ètic pràctic, destinat a perfeccionar la personalitat humana. No basta comptar els dies i les setmanes que van passant, sinó que hem de perfeccionar la nostra pròpia entitat, la nostra personalitat, segons aquests valors espirituals, fins que puguem arribar a aplicar les teories més elevades a la vida pràctica diària.

Regne del Regne

Tot això és condició preliminar per poder celebrar correctament la Festa de Xavuot.

Hem de tenir en compte que la Torà conjuny la festa de Xavuot amb uns manaments, agraris, que denoten ajuda als necessitats. Segons el costum dels jueus europeus, a la festa de Xavuot se llegeix el Llibre de Rut, que està molt relacionat amb els manaments agraris d'ajuda als pobres, com es pot comprovar llegint els quatre capítols del Llibre. I també està fermament relacionat amb el "regne del regne", ja que Rut fou l'àvia del rei David, que ens demostrà la manera de posar en pràctica, a nivell institucional, els manaments que la festa de Xavuot predica.

Aquest és el significat del valor del "regne", el d'imposar la voluntat del Creador a la nostra vida privada. Tant si es fa per 'decret' incomprensible o obligatori, com si és, millor, el resultat d'un esforç intel·lectual i ètic raonat i voluntari.