El Transplantament de Cor

El Dia de l’Independència

Idioma nacional

L’idioma és, sens dubte, una de les característiques essencials a l’hora de definir una nació.

Però no és l’única. La cultura i l’història, i els ideals que volen dur a terme són indispensables per la creació, o per la materialització, d’una nació.

En el cas estrany d’Israel, l’idioma fou una de les missions més especials que es dugueren a terme. Arribaven immigrants, fugitius dels camps d’extermini dels Nazis, i eren enviats quasi directament al camp de batalla, durant la Guerra de l’Independència, i no comprenien les ordes dels comandants, ja que els seus coneixements de l’hebreu no eren suficients.

La majoria d’aquells immigrants parlaven l’ídix, el judeo-alemany parlat pels jueus en la majoria dels països del centre i de l’est d’Europa. Però amb ells arribaven altres immigrants, dels mateixos camps d’extermini on ho havien passat molt malament pel fet de no parlar l’ídix, ja que ells procedien dels Balcans, on es parlava el ladino, el judeo-espanyol.

Història comuna

Però tant uns com els altres ho tenien quasi tot en comú, ja que havien viscut dins l’infern del nazisme, on la vida d’un jueu no tenia cap significat pels opressors, on la vida era l’únic que tenia significat pels jueus. On l’esperança de sobreviure per recomençar una vida nova era era més nutritiva que el brou de patates podrides que els donaven.

Una esperança que s’havia convertit en l’himne nacional unes dècades abans, però que havia nascut dos mil anys abans, quan l’exèrcit romà destruïa la ciutat de Jerusalem i el Temple.

Han passat seixanta anys. La guerra de l’Independència acabà amb el fet complit d’un petit Estat que, en contra del previst, aguantava l’atac de tots aquells paísos àrabs que no volien reconèixer el dret de retorn dels Jueus a la seva Pàtria Ancestral.

L’hebreu s’ha convertit en l’idioma normal del país. Han arribat jueus argentins que diuen “xalon” en lloc de “xalom”; jueus nord americans i francesos que se rompen les dents per pronunciar les paraules correctament. Fins i tot els milers de jueus que arribaren va quasi vint anys de l’URSS i que formaren com una sucursal de Kiev o de Petersburg dins l’Estat d’Israel, han acabat parlant l’hebreu.

La Construcció

Gent que fugia seixanta anys enrere dels crematoris nazis i burlava el bloqueig de la flota anglesa per arribar a la Pàtria, construí un país amb una indústria ben desenvolupada, amb una qualitat intel·lectual molt alta, amb uns assoliments militars i agriculturals envejables. Conseguia integrar una quantitat aclaparadora d’immigrants de diferentes cultures i que parlaven idiomes diferents. Convertia el desert en un verger.

Han passat seixanta anys i tots aquests assoliments semblen ja mitologia. L’esperança de tronar a la Pàtria s’ha materialitzat i s’ha convertit en Història.

I ara, què?

Les Profecies

Bé, encara hi ha perills i amenaces vitals. Encara hi ha comesos i tasques que no hem acabat.

Però de totes maneres, la pregunta ja sona forta i comprometedora: i ara, què?

Fa dos mil set cents anys, el profeta Yehezquel (Ezequiel) ho determinava, en el capítol 36 del seu llibre.

Comença fent història, amb les causes de la Diàspora, i parlant del Retorn del Poble a la seva Pàtria. En un moment determinat, quan sembla que tot està controlat i en calma, parla d’una gran crisi, d’un trasplantament de cor. “Vos donaré un cor nou i posaré en voltres un esperit nou; trauré de la vostra carn el cor de pedra i vos en donaré un de carn”.

Bé, la veritat és que el Profeta no inventava res de nou. Ja en un dels darrers capítols de la Torà en podem veure un “promo”. La Torà parla en el capítol 30 del llibre de Dvarim (Deuteronomi) d’aquest mateix retorn (en singular, com si parlàs per cada individu) després d’una angoixosa diàspora. Aquí, en lloc de parlar d’un transplantament de cor parla d’una circumcisió del cor, destinada a suprimir un defecte determinat.

I el determinen, tant el llibre de Dvarim com la profecia de Yehezquel.

“Per que estimis el Senyor, el teu D-éu, amb tot el teu cor i tota la teva ànima, per poder viure”;

“Faré que camineu segons les meves lleis, que observeu i seguiu els meus costums”.

Dolor i Sang

M’en record que, quan vàrem estudiar aquest tema, el nostre Mestre ens digué que tant la circumcisió com el transplantament de cor són operacions que causen dolor, que impliquen el vessament de la sang. Efectivament.

Crec que hem arribat ja a aquesta gran crisi. Tant els símptomes com el procés concorden. Són coses que es poden veure a simple vista, encara que no puguem dir si només som al començament o si ja estam a punt d’acabar, ja que no podem saber quin temps ha de durar l’operació, i quina convalescència serà necessària en acabar-la.

Encara ens esperen moltes aventures, moltes missions i tasques; però ara de caire més espiritual, més intern, més de l’ànima.

El dolor i la sang són els aspectes vívids d’unes experiències que no pots experimentar fredament, en un laboratori esterilitzat. No hi ha més remei que prestar-hi atenció.

Només així l’experiència tendrà valor.