La reina dels anussim

Comentari a la festivitat de Purim

Començament del retorn

Segons la cronologia que ens aporten els Savis, la festivitat de Purim es refereix a l’època del començament del Rertorn a la Pàtria, després dels setanta anys d’Exili a Babilònia que vengueren com consequència de la destrucció del Primer Temple de Jerusalem.

El Llibre d’Ezrà (Esdres) als primers capítols ens parla d’aquest començament del Retorn, que no fou gens senzill i que presenta moltes línies paral·leles amb l’actrual Retorn, que encara no ha acabat, i sembla tenir-ne per llarg.

El capítol quart d’aquest Llibre ens parla dels enemics de Judà que escriviren (verset 6) una carta d’acusació per tal de fer fracasar la reconstrucció del Temple de Jerusalem. El darrer verset del capítol diu que, com consequència d’aquesta carta, els treballs de reconstrucció del temple foren suspesos durant onze anys, o sia, des del tercer any del rei Ahaixweróix (Asuer = Artaxerxes, segons la tradició jueva. Ahaixveróix és la transcripció del nom en hebreu, i Artahxasta és la transcripció en arameu. El texte bíblic està escrit en hebreu fins 4:6, i d’allà endavant fins 6:18 està escrit en arameu.) i fins l’any segon del rei Dariàweix (Darius).

No tan sols que el procés del Retorn no continua, sinó que recula!

Miss Univers

Per una de les intrigues palatines que s’usaven, i no tan sols fa dos mil cinc cents anys, la reina Waixtí (Vasti) fou eliminada, i el rei Ahaixweróix proclama el primer Concurs Internacional de Miss Univers, per tal de poder triar la seva nova cònjuge. No fou gaire popular, ja que les participants eren tancades a l’Harem fins el seu darrer dia, tant si guanyaven el concurs com si el perdien, i eren necessaris delegats que procurassin d’aplegar totes les candidates.

Hadassà era la cosina de Mordekhai, i aquí ja podem trobar el gran problema dels jueus a l’Exili: Hadassà té dos noms: un en hebreu, Hadassà, que significa ‘murta’, i l’altre en persa, Ester (sense ‘h’ en persa!, que fou afegida només en grec), que significa ‘estel’. El nom del seu cosí, igualment, sembla tenir com a base el nom de la divinitat persa Marduk (Mrodakh, en hebreu), sense presentar-nos cap ‘equivalent’ en hebreu.

Les candidates han de passar per un túnel molt llarg de perfumatges i tractaments anti-aging plàstics i reparadors, que duraven tot un any.

És d’esperar que el producte final fou espectacular, encara que el rei, després de fer un petit ‘sopar de gala’ acompanyat d’una sempre popular reducció d’imposts, decidí tornar fer un concurs de Miss Univers, per si un cas troba una bellesa despistada...

La reina dels anussim

Tanmateix, des del moment que Hadassà, o Ester, entra a l’Harem, primer com candidata i després com Reina, amaga la seva identitat nacional, per tal d’evitar descriminacions o favoritismes. Els Savis la posen en posició paral·lela a la dels jovenets de sang blava, al començament del Llibre de Daniel, que foren segrestats pel rei Nabuco i que s’obstinaren en seguir servant les lleis del judaisme en condicions molt contràries.

No és d’extranyar, així, que la reina Ester fos una de les figures més populars entre els anussim, tant a Mallorca com a qualsevol altra banda del Món. La reina Ester mostrava i demostrava la possibilitat de continuar la fidelitat latent a una causa que, per força comminatòria, no poden demostrar obertament. Una fidelitat que demostra quan les possibilitats es fan més còmodes, arriscant la vida en son intent de salvar la dels seus germans de sang.

La Senyora

Molt semblant, salvant les diferències, fou la figura de Dona Gràcia Nassí, nascuda Beatriu de Luna a Portugal devers l’any 1510 i enviudada de joveneta del seu cosí patern Josep Mendes que, fugint de l’Inquisició de Portugal, de Flandes, de Venècia i de Ferrara, arribà a Istanbul, sense deixar per un moment d’ajudar altres refugiats hispano-portuguesos que fugien com ella del ‘Sant’ Ofici. Per cert que a l’any 1558 fou la restoradora de la ciutat de Tibèries, per tal de poder instal·lar-hi una comunitat d’anussim fugitius.

Fou coneguda arreu del Món com patrocinadora de la Bíblia de Ferrara, la primera traduïda al castellà, i de una mala fi de sinagogues i centres culturals destinats als anussim refugiats. La coneixien per tot arreu com ‘La Senyora’, i encara hi ha una sinagoga, al carrer Havra n° 7 a Izmir (Esmirna, Turquia), que es diu ‘el Cal (!) de la Sinyora’ o ‘Guivéret Sinyora’ (que és una bestial redundància, ja que Guivéret significa precisament ‘senyora’).

Darrerament ha sortit un llibre, encara només en anglès, escrit per Andrée Aelion Brooks, que es diu ‘The Woman Who Defied Kings’ dedicat a Dona Gràcia Nassí, on hi descriu el llarg trajecte i les peripècies dels anussim a la primera meitat del segle setze.

L’alegria de Purim

Jo crec que la veritable alegria de la festivitat de Purim resideix, precisament, en la reivindicació d’una personalitat furtada, tal com feu la Reina Ester i la Senyora Gràcia, i una ampla galeria d’altres anussim i bné anussim, que no deixaren morir el mòdul central de la seva personalitat malgrat les condicions adversàries que els obligaren a dur-lo més o manco amagat.