El Petit Príncep

Comentari a la paraixà de Xmot (Èxode I 1 – VI 1)

El Petit Príncep

L'any 2368 naixia a l'Egipte el 'pastor fidedigne', el Mestre Moixé (Moisès), fill d'Amram i de Iokhéved i germà de Miriam i Ahrón.

Segons la tradició jueva, el dia exacte del seu naixement, com de la seva defunció, fou el setè dia del dotzé mes , el darrer mes de l'hivern. Durant tres mesos sa mare l'amagà, fins que el dia 6 del tercer mes i per evitar esser trobat per la policia egípcia, fou depositat dins una capsa impermeable, on el trobà la filla del Faraó.

Entre parèntesi afegirem que la tradició jueva afirma que aquesta princesa n'estava farta del llibertinatge i de l'idolatria, que solien anar plegats, que estaven en ús a l'Egipte. Això la feu apta a rebre la tutoria de Moixé. I per cert que dia 6 del tercer mes fou, vuitanta anys més tard, el dia de l'Entrega de la Torà (Xavuot).

Moixé fou criat dins la cort egípcia on rebé la millor educació, com correspòn a un príncep.

Però no tallà els seus lligams amb el poble jueu, ja que la seva dida era la seva pròpia mare, que segurament feu tots els possibles per fer-lo conscient de la vida precària que vivien els seus compatriotes.

Un Punt Exterior

De totes maneres, la seva posició li permetia veure la situació del seu poble des d'un punt de vista 'exterior', que els altres no tenien.

El primer exemple d'antisemitisme, especialment virulent, havia perdut la batalla en son intent d'exterminar un Poble que encara no havia nascut, però feia tots els possibles per oprimir-los i anul•lar la seva personalitat. El primer capítol del Llibre de l'Èxode parla de les tecniques emprades per l'extermini, que no tengueren èxit.

No vull tractar ara el tema de l'antisemitisme, que és molt complicat i molt senzill a la vegada. Voldria, millor, comprendre els esdeveniments d'aquella època i provar de rebre insinuacions sobre el que s'en pot aprendre pels nostres dies.

En primer lloc, hem de posar en clar, si encara no ho està, que el fet d'arribar a l'Egipte i convertir-se en esclaus no era cap càstig per mal comportament. Ja al capítol 15 del Gènesi, Avraham rep la profecia que li anuncia tot això. No com càstig. No sempre se tracta de càstigs, no en el sentit que els podem donar normalment, al manco.

Per exemple, el fet d'haver de cuinar les patates per poder menjar-les, no és un càstig en el sentit estret de la paraula, encara que ho pot esser en el sentit més general. No significa que la mare que les cuina pels seus fillets sigui una pecadora irremediable, però si pot significar que hi ha un 'ambient' deteriorat, que no ens permet gaudir d'aquesta arrel sense fer-li un tractament determinat.

Igualment, el fet que els Fills d'Israel siguin a l'Egipte no significa, en si, que siguin pecadors, encara que puguem considerar que l'ambient estigui deteriorat. La questió és si es pot fer quelcom per solucionar el problema; o al manco per descobrir quina és l'arrel del problema.

Quan Comença el Procés de la Salvació?

Moixé es preocupa per la sort dels seus germans. Aquesta preocupació se transforma en una presa de responsabilitat: Moixé està ben compromès amb la causa del seu Poble. Ja és un bon començament, ja que altres persones podrien cercar, al contrari, camins per fer-se'n més enlluny dels problemes que afecten la comunitat i que no m'afecten a mi directament.

"I passà en aquells temps que creixé Moixé i sortí als seus germans…" (Èxode 2, 11). Moixé "sortí" de la seva particularitat, de la seva posició protegida, per veure les necessitats dels seus germans. I veu el seu sofriment i la seva aflicció. I pren posició a favor d'ells, matant un dels que els infligien el sofriment.

Però l'endemà, quan torna sortir per veure com pot aidar-los, veu que ara són dos hebreus que se barallen. Convé fixar-s'hi, ja que Moixé "diu al dolent: Per què vols pegar al teu germà?" (id. id. 13) 'Vols pegar' – vol dir que encara no li ha pegat, i ja diu la Torà que és el dolent; i Moixé sap que és el dolent i se dirigeix a ell, perquè vol pegar al seu germà.

En aquell moment Moixé descobreix la gran incògnita que tant l'amoïnava: quan s'acabarà tot això? Per què seguim sofrint i no comença ja el procés de la salvació? La resposta la rep Moixé quan aquell hebreu 'dolent' li diu: "qui t'ha posat com ministre i jutge sobre noltros? Què em vols matar així com matares l'egipci?" (id. id. 14). Moixé diu que 'la cosa ja se sap'(id.) significant que el fet de l'homicidi del dia anterior ja no és un secret; i significant també que ara ja se sap per quin motiu el procés de la salvació no comença: hi ha delació, hi ha denúncies i xafarderies. Aquesta delació denota manca d'unitat, de germanor.

La conclusió de Moixé és fulminant: no hi ha res que fer mentres aquest estat de manca de germanor no sigui solucionat.

La Fuita

Moixé fuig de l'Egipte i arriba a Midian, on troba una família, se casa i s'hi instal•la. Fuig de l'espasa del Faraó, i potser fuig també de la problemàtica de la seva nació. S'en vol desentendre, ja que no se comporten correctament, des de son punt de vista.

A Midian, el seu treball és pasturar els ramats del seu sogre. El seu treball és saber obrir els ulls als problemes del ramat, tant als problemes generals com als particulars de cada ovella. Què ha de fer amb les febles? Com ha d'educar les violentes? On pot trobar un lloc on hi hagi pastura i aigua a bastament per a tots?

La posició "extra-territorial" que li ajuda a veure les arrels dels problemes no li ha d'afectar a l'hora de cercar i trobar les solucions, no ha d'afectar el seu compromís amb els seus germans, amb la seva nació. Al cap de molts d'anys d'estudi, veu un abatzer encès i que no se crema. Diuen els Savis que la Flama representava la Presència Divina però, per què dins un abatzer? Volia dir que "estic amb ell dins la seva aflicció" (Salm 91, 16). El Senyor li diu que el patiment del Poble no pot ser mai un tema aliè.

Des d'aquell moment Moixé se converteix en el Pastor Fidel, que ja no torna abandonar el Poble en banda. I un bon exemple veurem al capítol 32, verset 32.