Àries i Balança

Comentari a la Festa de Cap d’Any

Quants?

Estam a la distància d’una setmana del Cap d’Any Jueu.

El problema és que el calendari jueu té dues dates diferents de Cap d’Any. No, no tan sols que el Dia de Cap d’Any són dos dies, sinó que hi ha un altre dia de Cap d’Any a un altre mes, a una altre estació, de l’any.

Bé, la veritat és que hi ha quatre dies de Cap d’Any, però un d’ells, el 15 de Xvat, es refereix al començament de la temporada dels delmes vegetals i un altre, el 29è d’Elul, que es refereix al dels delmes animals. Però així mateix encara queden dues dates de Cap d’Any que es refereixen als Humans: els dos primers dies del mes de Tixré i el primer dia del mes de Nissan. I, ja que hi som, direm que la data que la Torà indica és, justament, la del mes de Nissan i que el mes de Tixré és denominat “el Mes Setè”. I com el podem fer “dia de Cap d’Any”?

Quin dia fou creat el Món?

El Talmud, al tractat de Ta’anit (Dijuni) ens presenta el debat entre dos Savis, Rabí Eliézer i Rabí Iehoixúa, sombre la data exacta de la Creació del Món. Rabí Eliézer diu que el Món fou creat en Tixré, mentres que Rabí Iehoixúa diu que fou creat en Nissan.

Els exègetes del Talmud expliquen que es tracta d’un debat ‘espiritual’, ja que poc ens pot incumbir si fou en una data o l’altra. I ens podem ajudar amb el zodíac per entendre-ho millor. El mes de Tixré és la Balança, o la Lliura, i el mes de Nissan és Àries.

Rabí Iehoixúa diu que tot el que gaudim és un regal ,un miracle del Creador. Tot és per a bé, tot té un sentit predeterminat i les nostres obres no són més que declaracions de la nostra inclinació: si ens inclinam pel bé o pel mal. Però en realitat les nostres accions no tenen cap valor en si. El mes de Nissan és el mes de Péssah (Pasqua) i l’Anyel Pasqual (Àries) representa la predestinació divina, el miracle de la Salvació d’Egipte, que no exigí cap esforç per part nostra més que la declaració d’identitat israelita pel fet de degollar l’Anyell.

En canvi Rabí Eliézer diu que els nostres esforços tenen gran valor en si, i per tant un pic en l’any, el dia de Cap d’Any, el Creador treu la Balança per pesar els nostres fets: positius contra negatius.

Planificació Universal

Tot això ho podem afegir a un altre apotegma que diu que la Creació tengué tres fases: la Planificació, la Creació i la Meta de la creació. I això implica que la Creació en si necessita passar tota una evolució, física i espiritual, abans d’arribar a la seva Meta. I que la Planificació es refereix, principalment, a la condició de la Meta.

D’aquesta manera podem considerar que la Planificació i la Meta són representats en el mes de Nissan, mentres que la Creació en si fou en Tixré. I si ho posam en termes més coneguts, diríem que la Creació Espiritual fou en Nissan i la Física o material fou en Tixré.

Per tant la Creació material és en el mes en què comença l’hivern trist i tenebrós, ja que la matèria és trista i tenebrosa, mentres que la Creació espiritual és al començament de la primavera, al començ de la llum i la joia, ja que l’esperit té aquestes condicions.

I l’evolució és en aquest sentit: d’anar convertint la substància en esperit, d’anar polint i refinant la matèria fins que desapareixi tota la brutor, la fosca i la tristesa.

Collita Espiritual

Comentari a la Festa de les Cabanetes

Festa incongruent

Celebrar la Festa de les Cabanetes (Succot) al començament de la tardor és, com altres moltes coses al judaisme, perfectament incongruent.

No seria millor construir les Cabanetes al començament de l’estiu o al manco de la primavera, quan la gent n’està farta de viure dins les cases hivernals, mal ventilades i oscures, i surt d’excursió a l’aire lliure o construeix estructures provisionals per passar-hi unes setmanes de vida sana?

A demés, si ens fixam en el que diu el texte bíblic que explica els esdeveniments a la Sortida d’Egipte, veurem que la primera ‘estació’ que van tenir els Fills d’Israel en el seu viatge fou denominat exactament així ‘Succot’ (=Cabanetes), ja que van construir-les per passar-hi la nit. Així, doncs, la Festa de les Cabanetes hauria de ser a la primavera i no a la tardor.

Però, com ja he postulat, el judaisme prefereix traslladar-la al final de l’estiu.

La Collita

Bé, pot ser que hi hagui un motiu suplementari, que és el fet de ser el temps de la collita, o sia, quan es recol·lecta dins les cases i dins els magatzems tot allò que ha donat el conreu del darrer any i que ha quedat al sol per tal que es sequi durant tot l’estiu. I la Torà diu que hi ha, efectivament, una Festa de la Collita.

La pregunta és, per quin motiu la Torà mateixa identifica la Festa de les Cabanetes amb la de la Collita? Per què no quedà la de les Cabanetes al començ de l’estiu, tal i com el bon seny ens dicta?

No hi ha més remei: el judaisme, la Torà, prefereix que les Cabanetes siguin construides i habitades en una temporada inapropiada i inoportuna. Ja que el fet d’habitar en cabanes en dies de calor no representa cap missatge espiritual, no ens fa pensar en cap ‘precepte’ especial, mentres que quan es fa a la tardor, quan els vespres ja fa fred i algunes vegades ja hi plou (a Israel), tothom se n’adona que és per un motiu molt especial: un manament, una instrucció divina amb un missatge transcendental que no se pot adquirir d’altra forma.

El Record i l’Evocació

La Torà mateixa diu: ‘per tal que sapiguen les vostres generacions que vaig fer habitar els Fills d’Israel en cabanes, quan els vaig fer sortir del país d’Egipte; jo som el Senyor, el vostre D-éu’. Vol dir que hi ha d’haver quelcom que ens ajudi a recordar que fou el Creador que ens feu habitar en les cabanes.

Per cert, que els Savis diuen que, a part de les cabanes ‘humanes’ construïdes pels homes, hi havia una protecció especial: “Els teus vestits no s'envelliren de portar-los, ni se't van inflar els peus durant quaranta anys” (Deut. 8:4), gràcies a uns ‘núvols de glòria’ que els protegiren durant tot el viatge (llevat d’unes poques ocasions senyalades).

Així, doncs, la Festa de les Cabanetes representa la Protecció Divina, i per tant no pot ser celebrada més que en una estació incongruent, en la que se vegi clarament que el motiu d’ella és la seguredat que tenim de seguir rebent aquesta protecció fins i tot en les èpoques més difícils i més perilloses. Una protecció representada justament en una construcció provisional i lleugera i en una estació en què comença a refredar, per demostrar que no és en la protecció material que posam la nostra confiança sinó precisament en la transcendental , en la Divina.

Aquesta ha d’ésser la nostra ‘Collita’, després del treball espiritual de tot l’any que culmina en els dies Sagrats de Cap d’Any (Roix ha’Xanà) i el Dia del Perdó (Iom Kippur), que ens atorguen una perspectiva més enllà de les parets materials de la nostra casa i de les teulades que aturen la pluja. La perspectiva d’aquells que reconeixen la vigilància i la protecció del Creador en cada passa que donen, en cada circumstància que els esdevé.

Nosaltres no som d'eixe Món!

Comentari a la Festivitat de les Cabanetes (Succot)

Festa de la Lluna?!

En son emocionant llibre "El Bressol de Bambú" (The Bamboo Cradle) descriu Dr. Avraham Schwartzbaum, que era a Taiwan, on treballava com profesor a una de les universitats, on tengué una anècdota graciosa. La direcció de l'Universitat li havia proporcionat un hermós apartament on s'havia instal∙lat la família Schwartzbaum.

La direcció romangué completament astorada quan vegé que la família Schwartzbaum construïa una cabana al jardinet i hi traslladava els mobles principals: la taula i les cadires i àdhuc els llits! L'Universitat estava convençuda que amb aquest acte desmostrava la família Schwartzbaum son descontent amb les condicions d'habitatge que li havien proporcionat.

Una delegació de la direcció, profundament ofesa per la mesura presa pels hostes, visità el doctor Schwartzbaum i li pregà que li presentassin una llista de peticions per tal d'amillorar ses condicions.

El pobre Dr. Schwartzbaum no sabia com explicar que no se tractava de cap mena de protesta, sinó de la celebració de la festa jueva de les Cabanetes, fins que afinà mostrar-los la lluna plena que just eixia a la posta del sol, quan un ample somriure els omplí la cara: "ah! La Festa de la Lluna!". Amb profundes reverències li desitjaren una feliç festa i tornaren a la direcció per reportar que havien evitat un greu afront.

Però la Festa de les Cabanetes, o Succot, en hebreu, no és una festa de la Lluna, encara que, efectivament, comenci amb el primer pleniluni de la tardor.

Raons criticastres

Fa quasi doscents anys, els primers crítics de la Bíblia se posaren per meta rebaixar l'orígen de les festivitats jueves a dates que senyalaven fites de l'any agricultural celebrat pels pagesos amb festes o accions de gràcies, i més tard els donaren el sentit "religiós" de la Història del Poble d'Israel. Tant el text de la Torà com les interpretacions tradicionals dels nostres Savis al llarg de les generacions indiquen que l'ordre fou precisament invers: primer assenyalaren les dates històriques en el calendari i després li afegiren el sentit agrícola.

El gran "problema", que segurament és el que motivà l'intel∙ligent interpretació dels crítics, és que l'ordre suggerit per la Torà sembla incoerent. Per què havia d'anticipar el sentit històric al sentit agrari? A més, tenguent en compte la tesi d'aquells crítics que el relate de la Torà s'esdevengué durant l'Era del Tabernacle i del Primer Temple, com recull de rondalles èpiques, resulta molt més lògic establir que els pagesos israelites celebraven les seves festes agrícoles, i més tard els afegiren el significat 'històric' segons el que relataven les rondalles.

La gran evidència a favor de a seva teoria venia precisament de la Festa de les Cabanetes. Aquesta festivitat, segons el relat bíblic, venia a senyalar el fet que els Fills d'Israel, quan sortiren de l'Egipte, acamparen en cabanes fetes de palmes, ja que no tenien altres alternatives. Si això fos així, diuen, aquesta festa hauria de ser celebrada junt amb la de Péssah que senyala justament la Sortida d'Egipte, i a l'estació de la primavera, i no a la tardor. Per tant, raonen, com que la festa de la sega, en primavera, ja estava "ocupada" per la de Péssah, aprofitaren el fet que ja tenien la festa de la collita, al final de l'estiu, per encaixar-li el significat històric.

El sostre més robust

De totes maneres, aquells crítics no s'ocupaven d'una questió tècnica sorprenent: quina lògica té el construir les cabanetes justament al començament de l'hivern? – hem d'aclarir que el clima de l'Orient Propà passa de l'hivern a l'estiu i vice versa quasi sense estació climàtica intermediaria. És molt corrent, i gens agradable, que a mitjan setmana de Succot plogui dos o tres dies seguits. Per què haurien d'establir aquesta festa en una data tan incòmoda? No seria millor celebrar-la a mitjan estiu, quan el baf de les cases no deixa dormir i la gent s'estima més engronxar-se en una hamaca a la fresca d'una cabana lleugera?

El sentit de la festa de les Cabanetes és exactament aquest: el de sentirse desamparats en mans del Creador, tal i com van estar els Fills d'Israel que sortien de l'Egipte i entraven al paorós desert. Celebrar aquesta festa durant l'estiu no té cap sentit! Justament el fet que, quan els pagesos acaben de replegar la collita davall bon sostre per por a les pluges, construeixen una cabana per viure-hi durant una setmana demostra que no és una festa agrícola sinó una festa per celebrar l'immensa alegria de sentir-se a l'abric no d'un sostre gruixat i d'unes parets amples, sinó del Rei del Món que ens ampara [àdhuc] en els moments més difícils. És el sostre més robust.

Eixe Món i l'Altre Món

La lògica jueva, la lògica que aprenem de la Torà, no s'assembla a les lògiques humanes, com diu el Profeta Isaïes (55, 9). Els manaments de la Torà estan destinats a causar una experiència, una impressió pregona, en la persona que els compleix. I si la persona no arriba a aquesta sensació, senyal que li manca quelcom molt bàsic en l'execució del manament: una desgraciable pèrdua de temps i d'energies.

No, nosaltres no som d'eixe Món, com canta Raimon. Les nostres vivències estan destinades a atansar-nos al Creador, a canviar la nostra forma de pensar i d'actuar, a fer-nos responsables dels nostres actes no tan sols a nivell personal o social, sinó a nivell universal. A canviar la perspectiva de les nostres mirades, del nostre enteniment. Nosaltres volem pertànyer a un Món molt més alt, molt més subtil, molt més moral.

La Torà ens proposa la vida d'un Altre Món, que hem d'anar construint ja des d'ara, començant per noltres mateixos. Per aconseguir-ho, convé que ens adonem del fet que la nostra vida en Eixe Món és molt fràgil, molt més fràgil que la cabaneta que construim per Succot. Les energies vénen d'un Creador que ens hi ha col∙locat amb una meta clara i concisa: la de treballar per tal de convertir Eixe Món en un Altre Món.

Hag saméah (Bona festa)

Nissan.