Regne del Regne

Comentari a la Festa de Xavuot

El temps i el lloc

Fa tres mil vuit cents vuitanta nou anys el nostre Pare Avraham rebé l'ordre d'abandonar la seva família i la seva pàtria per anar al lloc que el Senyor li volia donar. El lloc que el Senyor li donava era el centre del Món.

El Rabí Iehudà Haleví, al seu famós llibre "El Kozarí" explica, recollint les ensenyances de la Torà, que les nocions del temps i del lloc surgeixen a partir de la Terra d'Israel. Segons la teoria explicada a aquest llibre, el dia comença en relació a la Terra d'Israel, els mesos comencen segons el moment en què una persona que viu a la Terra d'Israel pot veure la lluna nova, les Festivitats vénen relacionades amb el clima i l'agricultura de la Terra d'Israel.

Ja durant els dos mil anys de Diàspora reconeixeren els jueus, sobre tot els que vivien al nord d'Europa, que la seva vida a l'estranger està desconnectada de les vivències que ens ensenya la Torà. Jo mateix m'en vaig adonar per primera vegada quan vaig llegir les odisees dels jueus russos que arribaren fa poc més de cent anys a l'Argentina i cel·lebraren la Festa de la Segada al començament de l'hivern i la de la Collida al començament de l'estiu, quan la Torà les presenta lògicament en ordre invers.

De Xabbat a Xabbat.

El temps, segons els Savis jueus, se basa en el dia de Xabbat. En el judaisme, els dies d ela setmana no tenen nom, sinó que són numerals ordinals, començant i acabant en Xabbat: Xabbat, el primer dia de la Xabbat, el segon, el tercer, etc. fins que se torna arribar a la Xabbat, conseqüència lògica de la convicció que el temps és la funció sabàtica expressada en sis facetes "feineres" que se concreten en el dia sant.

Les festivitats, també, depenen de la Xabbat. La gran diferència està en el fet que el circuit setmanal és fixe, mentres que les festivitats poden ser mínimament regulades pels Savis.

La Festivitat de Xavuot té unes peculiaritats sui generis. En teoria no té data fixa, sinó que pot adelanta-se o atrassar-se. Vull dir que el dia de Péssah, per exemple, sempre és el dia 15 de Nissan, el primer pleniluni de la primavera. Succot sempre és el dia 15 de Tixré, el primer pleniluni de la tardor. Roix ha-Xanà, el dia de Cap d'Any, sempre serà el primer dia de Tixré, dues setmanes abans de Succot.

Set setmanes

Però el dia de Xavuot pot caure en dia cinc, sis o set de Siwan, ja que sempre serà cinquanta dies després de Péssah, i els mesos, en teoria, poden canviar de "plens" a "minvats": si tenen 30 dies són 'plens', i si només en tenen 29 són 'minvats'. Això, en el calendari jueu actual, és mòbil encara en alguns mesos de l'any, però en els mesos entre Péssah i Xavuot és fixe, un 'ple' i l'altre 'minvat'. Però en temps del Temple, la consagració dels mesos es feia per testimoniatge dels que havien vist la lluna nova, i podia ser que ambdós fossin 'plens' o 'minvats', i així el dia de Xavuot sortia un dia abans o un dia més tard.

Tanmateix, sempre són set setmanes que comencen el segon dia de Péssah, quan se feia l'ofrena de l'Ómer, i acaben el dia abans de Xavuot. Durant aquestes setmanes hem de comptar els dies que van passant i les setmanes que van passant, referint-los a l'Ómer: "avui són cinc dies de l'Ómer", "avui són quinze dies, que són dues setmanes i un dia de l'Ómer", etc…

Càbales

Els Savis ens ensenyen que cada un d'aquests dies i d'aquestes setmanes tenen un significat espiritual, segons un orde fixe: amor, valor, glòria, eternitat, esplendor, fonament i regne, que se van combinant segons la fòrmula dia-setmana: amor de l'amor, valor de l'amor, glòria de l'amor,… amor del valor, valor del valor, glòria del valor, etc fins que en el darrer dia arriba el 'regne del regne'. Són significats molt especials, que podriem denominar "iniciats", ja que corresponem en gran part a les ciències cabalístiques, però que, de totes maneres, poden esser enteses per gent plana en llur sentit més bàsic.

Cadascun d'aquests valors espirituals tenen un significat ètic pràctic, destinat a perfeccionar la personalitat humana. No basta comptar els dies i les setmanes que van passant, sinó que hem de perfeccionar la nostra pròpia entitat, la nostra personalitat, segons aquests valors espirituals, fins que puguem arribar a aplicar les teories més elevades a la vida pràctica diària.

Regne del Regne

Tot això és condició preliminar per poder celebrar correctament la Festa de Xavuot.

Hem de tenir en compte que la Torà conjuny la festa de Xavuot amb uns manaments, agraris, que denoten ajuda als necessitats. Segons el costum dels jueus europeus, a la festa de Xavuot se llegeix el Llibre de Rut, que està molt relacionat amb els manaments agraris d'ajuda als pobres, com es pot comprovar llegint els quatre capítols del Llibre. I també està fermament relacionat amb el "regne del regne", ja que Rut fou l'àvia del rei David, que ens demostrà la manera de posar en pràctica, a nivell institucional, els manaments que la festa de Xavuot predica.

Aquest és el significat del valor del "regne", el d'imposar la voluntat del Creador a la nostra vida privada. Tant si es fa per 'decret' incomprensible o obligatori, com si és, millor, el resultat d'un esforç intel·lectual i ètic raonat i voluntari.

La Civada i el Pa

Comentari a la festa del ‘Lag baÓmer’

Ni tan sols una festa

El “Lag baÓmer” no és una festa ‘normal’. Vull dir, que no és una festivitat bíblica que commemori lun dels events de la Sortida d’Egipte, com els ‘Tres Pelegrinatges’ de Péssah, Xavuot i Succot, ni tan sols una Festivitat rabínica, imposada en una època més tardia per senyalar una victòria bèŀlica, com en Hanuccà, o espiritual, com en Purim.

En tots els casos, les festivitats venen acompanyades d’una litúrgia especial: els capítols de l’Haŀlel al llibre dels Salms (113-118), o lectures commemoratives de la Torà (amb les corresponents als Tres Pelegrinatges o amb la de l’Inauguració del Tabernacle) o del Llibre d’Ester...

Tot això no hi és a la Festa del “Lag baÓmer”, que ni tan sols és una festa.

L’Ómer

Per tal d’entendre aquesta data, no hi ha més remei que entendre què és l’ómer i que té d’especial el ‘lag’ = 33 d’aquest ómer.

Com ja hem vist, un del ‘Tres Pelegrinatges’ és la Festa de Succot, (= de les Cabanetes), que es celebra durant vuit dies, on el primer i el darrer són rigorosos, en què no es pot fer cap casta de treball, llevat de la preparació dels menjars, i altres sis de ‘mitja-festa’. En canvi, la Festa de Péssah (Pasqua), són només set dies (en què, igualment, el primer i el darrer són rigorosos i els altres cinc de ‘mitja-festa’). Els Savis diuen que la compensació del dia vuitè que manca a la Festivitat de Péssah, el rebem cinquanta dies més tard, a la Festa de Xavuot (= Pentecosta, set ‘setmanes’). Durant aquestes set setmanes que separen la Festa de Péssah de la de Xavuot, es fa el Compte de l’Ómer.

L’Ómer és un sacrifici que es feia el segon dia de Péssah, en que s’oferia a l’Altar un pa de civada, segada i porgada la nit abans. A partir d’aquest sacrifici es començava el Compte que conjunyia les dues festivitats, i per això se diu ‘el Compte de l’Ómer’.

En realitat, tota aquesta temporada la podem considerar d’alguna manera com part ‘integral’ de la Festa de Péssah. I, efectivament, tal i com està prohibit afaitar-se i tallar-se els cabells durant la Festa de Péssah, està també prohibit, amb un rigor molt més ‘suau’, durant les ‘Set Setmanes’.

El Progrés

El Compte de l’Ómer culmina en el dia Cinquanta, que és la Festa de Xavuot, en que l’ofrena que es feia al Temple era de dos Pans de Blat. La diferència entre la civada que s’oferia a Péssah i el blat que s’oferia a Xavuot, senyalava el progrés que s’havia fet d’una data a l’altra.

L’Esclavitud del Poble d’Israel a l’Egipte havia causat una manca de llibertat física, en què estaven obligats a fer el que els manaven, però també espiritual, en que no sabien què fer, no tenien una cultura pròpia, un tarannà comú. A la Festa de Péssah es commemora la llibertat del cos, la possibilitat de fer el que volem sense que ningú ens imposi una voluntat aliena. Però encara ens manca definir quina és la voluntat pròpia, i això no arriba fins set setmanes més tard, quan tot el Poble d’Israel, als peus del Mont Sinai, proclama que ‘tot el que diu el Senyor cumplirem i escoltarem’ (Èxode 24:7). Es un progrés que es veu definit del ‘nivel de la civada’ fins el ‘nivell del blat’; significant la civada, que és un aliment del bestiar, el nivell d’un cos privat l’inteŀligència humana, i el blat de què es fa el pa, el nivell de d’enteniment, de la programació mental, del raonament.

Temporada Perillosa i Esplèndida

No ens ha d’extranyar, per tant, que la temporada que separa, o que junta, els dos extrems del procés sigui una època de ‘construcció’ – incompleta i perillosa.

Precisament durant aquesta temporada de l’Ómer, durant les guerres dels jueus contra el romans abans i després la destrucció del Temple, la tradició ens conta que moriren 24.000 deixebles de Rabí Aquiva, causant una terrible crisi espiritual que s’afegí a la crisi política i social que ja hi havia.

I la tradició diu que aquesta ‘epidèmia’ o ‘mortaldat’ acabà en el dia 33 (‘lag’, en acròstica numèrica) d’Ómer, que es convertí en dia festiu. I resulta que aquesta data és, igualment, l’aniversari de la mort de Rabí Xim’ón bar Iokhai, considerat com el pare de la mística jueva (la càbala). D’aquesta manera es convertí el dia de ‘lag baÓmer’ en una festa espiritual, del final de la mortaldat dels alumnes de rabí Aquiva junt amb l’aniversari de rabí Xim’ón i a mitjan camí entre la civada i el blat, una festa en què el valor de l’estudi de la Torà en sos nivells més íntims i esplèndids.