Comentari a la paraixà de Hayé Sarà (Gènesi 23:1 - 25:18)
Deu arrobes
Deu camells que han de beure després d’un viatge de dues o tres setmanes pel desert, són molts de camells i molta d’aigua. Són devers deu arrobes d’aigua perhom (entre cent i cent cinquante litres).
I una persona que els ha d’abeurar, no importa de quina edat sigui ni quins braons tengui, ha de tenir molta paciència i molta resistència física.
L’esclau d’Avraham arriba a la font de Haran amb un bon maldecap: ha de trobar una al·lota pel fill de l’amo! Li agradaran les rojes o les brunes? Les grasses o les primes? Les eixerides o les assossegades?
Quin criteri dóna la pauta, a l’hora de triar una companya per tota la vida?
Molta gent diria, senzillament: “si ens avenim...”, com qui vol dir que el que cercam és un lligam ‘místic’ o ‘espiritual’ que és mal d’expressar en paraules. Però així, ho tendrà mal de fer aquell esclau d’Avraham, perquè si ell s’avé amb ella, no vol dir que el fill de l’amo també s’hi avengui...
I no me digueu que no importa, que qualsevol joveneta ja li vendrà bé, ja que tot el capítol 24 parla de les qualitats necessàries...
Un glop d’aigua, i un punt més...
Però l’esclau sembla tenir-ho ben clar: “jo li demanaré que me doni un poc d’aigua i si ella me diu que si i a demés s’ofereix voluntàriament a abeurar els camells, aqueixa serà bona pel fill de l’amo!”
No són qualitats normals, d’estandard freqüent, i més tractant-se d’una persona desconeguda que espera descaradament fins que ja té la gerra plena i damunt l’espatlla per demanar-li un glop d’aigua.
Efectivament, l’amabilitat o bondat (és mal de traduir el mot hebreu ‘héssed’, ja que no és ‘caritat’ en el sentit de misericòrdia), més bé diria ‘extraversió’, interessar-se i preocupar-se pels altres, aquesta ha de ser la qualitat bàsica de la casa que es construeix amb el matrimoni. No és tan sols ‘fer un favor’ a una persona necessitada: és preocupar-se que tengui tot el que necessita. Ja que una persona ‘bona’ o ‘amable’ procurarà, efectivament, fer el que li demanin, però no sempre estarà predisposta a fer més del que li demanin.
Atribut nacional
Aquesta és la qualitat que l’esclau d’Avraham cerca en la núvia de Iç’haq. Per ‘construir’ un Poble, i els Patriarques sabien que estaven construint un Poble, un Poble molt especial, és indispensable emprar els ‘ingredients’ de la millor qualitat. És necessari determinar quines són les dades bàsiques que ha de tenir aquest Poble: força? Sabiduria? Orgull? Xovinisme? Llibertat-igualdat-fraternitat? In G’d we trust?
L’esclau d’Avraham sap, perquè fa anys que ho viu diàriament a casa del seu amo, que la base de la família i del Poble que el seu amo vol construir, la base més bàsica, ha de ser aquest ‘altruisme’ o ‘extraversió’ (aquest “héssed”), aquest preocupar-se per benestar de l’altri àdhuc abans del propi benestar particular. Aquest ha de ser l’atribut nacional.
954 anys més tard [vegeu I de Reis, 20:31], el rei Ben Hadad d’Aram que fuig d’una emboscada d’Israel on hi moren cent mil soldats arameus, decideix rendir-se a mans del rei Ah’av d’Israel, seguint el consell que li donen els seus generals ja que ‘els reis d’Israel són reis de “héssed”’, de bondat (o ‘compassius’, segons la pobre traducció al català).
El resultat de les deu arrobes...
