El judaisme és una religió activa. Vol dir que el jueu que practica correctament les ensenyances de la Torà ha d’estar en moviment continu, efectuant uns actes, un dels 248 Manaments actius o de llurs derivats, o evitant una de les 365 prohibicions.
La Halakhà senyala fets determinats, com puguin ser l’escriptura del Séfer Torà (= el Llibre de Torà), que han de ser efectuats amb intenció explícita de santedat. La Halakhà diu que basta que la persona que l’efectua declari al començament de la seva obra que ho fa amb l’intenció de santedat indispensable. I des d’aquell moment, tant si acaba l’obra sense ‘despistar-se’ com si s’ocupa d’altres coses abans d’arribar a son final. És clar que és preferible ‘renovar’ la seva intenció de tant en tant, oralment o mentalment, però ja no és indispensable ja que, mentres no la canviï explícitament, hem de considerar que la seva intenció inicial continua fins que acabi l’acte.
Però, com ja hem vist, una de les “prerrogatives” humanes és la de poder canviar l’intenció. La qüestió és si ho podem considerar un “privilegi” o un “inconvenient”. En altres paraules, podem dir que el Creador té igualment aquesta prerrogativa d’intervenir en la seva Obra Creativa, després dels Set Dies de la Creació, o deixa que el Món se’n surti així com pugui, deixant que la Natura segueixi el seu camí?
El Primer Motor
Una de les teories teològiques, que fou pronunciada per l’escola peripatètica d’Aristòtil (Llibre de la Metafísica XII, cap. 7), parla del denominat ¨Το Θείον¨ (to Thèon = el diví), o ¨el Primer Motor¨. Es tracta de la divinitat creadora del Món que desprès d’efectuar l’acte de la creació, es desconnecta d’ella. Aquest ¨diví¨ només serveix com ‘primer motor’, o sia, el que posa en marxa tota la maquinària universal, però que després d’aquesta primera empenta no es ‘rebaixa’ a seguir ocupant-se o preocupant-se de la seva obra. La teoria respòn a una pregunta bàsica que diu que si el creador és tan perfecte, com és possible que “se’n penedi” del que ha fet i ho vulgui “retocar”?
I la veritat és que, efectivament, sembla que el Creador “se-n penedí” de la seva Obra, tal i com ho diu al final de la paraixà de Breixit (Gèn. 6:6).
El valor del Mal
Rabí Haim Moixé Luzzatto (1707-1746) explica extensament en els seus llibres “Dérekh Ha-Xem” i “Dà’at Tvunot” el significat del Mal i de l’intervenció divina per tal d’eliminar-lo.
El Rabí Luzzatto explica, recolzant-se en els textes del Zóhar, que la creació del Mal té per propòsit permetre que l’Home pugui lluitar contra ell fins a fer-lo desaparèixer. Aquesta lluita és la seva tasca en aquest Món, i rebrà la recompensa segons els esforços i els resultats.
El Món està equilibrat entre dues forces contraposades. Per una banda, el Creador feu el nostre Món amb una meta, amb un objectiu. D’altra banda, els actes dels humans que han de dur a bon fi la Història Universal, han d’obrar de llur lliure albiri i no coaccionats. Aquest equilibri és complicat i requereix l’intervenció “miraculosa” del Creador, readreçant el Món de tant en tant. Per aquest motiu va intervenir amb el Diluvi, a la paraixà de Nóah, i amb la destrucció de Sdom i ‘Amorà (Sodoma i Gomorra) en la nostra.
Minyan = quorum
Però aquestes intervencions són excepcionals. El Món ha de funcionar per compte propi, per les obres dels Justos que hi influeixen activament. Aquest és el significat de l’oració d’Avraham, que diu que “tal vegada hi ha cinquanta justos a la ciutat” que justifiquin la salvació de tota la ciutat per la possibilitat que hi ha que facin rectificar, a la llarga, el comportament de tots els habitants.
La conclusió de la “discussió” entre Avraham i el Creador és que el “minyan”, el quorum de deu persones, són la base efectiva per efectuar aquest canvi radical en la societat. Deu persones que van pel bon camí, que són conscients dels seus actes i de la seva missió, són capaços de fer revolucions positives, són capaços d’educar la societat que els envolta. Les intervencions divines foren en èpoques i llocs en què encara no hi havia quorum de justos actius, d’aquells que saben lluitar per les seves creences i pel seu camí, com diu el Creador que “Avraham esdevindrà un poble gran i fort, i per ell es beneiran tots els pobles de la terra; ja que l'he trobat que ordenarà als seus fills i al seu casal després d'ell que vagin pel camí del Senyor practican.
